Per tal de fer realitat aquest dret
ací teniu set mesures que poden ajudar-hi molt. Ara que hi haja ministres
capaços de dur-les a cap? són figues d?un altre paner.
- La costrucció massiva de nous habitatges no és
la solució. Cal promoure la rehabilitació i gestió amb criteris socials de
l?habitatge ja construït.
- Incentivar el lloguer, reformant la Llei del
Sòl i la Llei d?Arrendaments Urbans.
- Limitar el preu dels lloguers i el preu de
venda, de manera que no calga pagar mai més del 20% del nostre salari per
tal d?accedir a un habitatge.
- Prohibir la venda de sòl públic per part dels
Ajuntaments.
- Garantir que del total del sòl urbanitzable es
destine un mínim del 75% a habitatge social protegit, enfront al 30%
actual.
- Polítiques municipals destinades a frenar el
desplaçament de la població i incentivar l?arrelament.
- Penalització dels habitatges tancats o
immobles abandonats.
…i tinga un piset abans dels trenta.
D’acord amb els punts 1, 2, 4 i 7.
Els altres caldria matisar-los. En principi, si es compleix el punt 3, no cal el punt 5. I jo els aplicaria altres percentatges. A més, com duus a terme el punt 3? per llei? difícil, difícil…
Sobre el punt 6 no veig que pugui sol·lucionar el problema de l’habitatge. A més, jo vaig néixer i créixer a Barcelona; degut als preus dels pisos, vaig haver de marxar de Barcelona a Sant Boi. I me n’alegro. Ara no tornaria a Barcelona sota cap concepte.
Els pares esmerçaven en el lloguer del pis "una setmanada" del salari del pare, o sigui, el 25%. Mentre el nostre pis fou de lloguer ("la caixa" ens el vengué fa ja anys) aquest era l’equivalent a la quarta part del salari. Durant anys la proporció fou raonable, ara un lloguer(a Barcelona) d’un pis modest, com el dels pares o el nostre representa el 60% d’un salari mig. Un desastre sense solució. Ho hem fet molt malament. Bona vesprada.