Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

7 de juliol de 2011
1 comentari

Al servei del Regne, pel monjo de Montserrat, Josep Miquel Bausset (Levante-EMV)

     Com us deia en un anterior apunt, el passat 23 de juny podíem assistir el meu amic Adrià i jo a l’ordenació sacerdotal del nostre amic i monjo de Montserrat, P. Josep Miquel Bausset. Amb motiu d’aquest fet el P. Josep Miquel ha escrit aquest article que dimarts li publicava Levante-EMV. Ací us el deixe:

Al servei del Regne, Josep Miquel Bausset*

     
     El passat 23 de juny, per la imposició de mans del bisbe d´Urgell Joan Enric Vives, vaig ser ordenat prevere al servei del Regne. Amb motiu de la meua ordenació, vaig rellegir el decret del Vaticà II sobre el ministeri dels preveres, aprovat pels bisbes a Roma, el 1965.

El document tracta sobre la naturalesa del presbiterat, el ministeri dels preveres com a ministres de la Paraula, dels sagraments i de l´Eucaristia, la relació entre bisbes i preveres i dels preveres amb els laics, les funcions dels preveres i la Paraula de Déu, la humilitat, l´obediència o el celibat.

 Un punt a destacar d´aquest decret, és el que fa referència al prevere com a servidor dels hòmens i ordenat a favor dels hòmens. I evidentment, de les dones!! El prevere ungit per l´Esperit Sant i configurat a Crist Sacerdot, té la missió de congregar (en nom del bisbe) el poble de Déu com una fraternitat. I és que al prevere se li confia el servei d´anunciar a tothom la veritat de l´Evangeli. Per això el prevere no està al ´damunt´, sinó al costat del poble de Déu, per acompanyar la comunitat cristiana en el camí de la fe.

El número 9 del decret ressalta la missió del prevere, posat enmig dels hòmens, per portar-los a la unitat de la caritat. I per «harmonitzar les diverses mentalitats, per tal que ningú es puga sentir estrany en la comunitat dels fidels». Per això l´Església ha de ser una llar oberta, capaç d´acollir tots els hòmens i dones sense exclusions, diferències, ni favoritismes! Ja abans, el número 7 del decret exhorta als preveres, perquè no estiguen «mai al servei d´una ideologia», sinó que amb disponibilitat, puguen acollir la diversitat que hi ha en el Poble de Déu. Només així, acollint i respectant cada u tal com és, podrem construir el Regne de Déu. Un Regne que ha de fer realitat una manera nova de viure, per tal d´humanitzar el món! Si Déu ha entrat a la nostra vida, no és sinó per humanitzar-nos i per ajudar-nos a obrir nous camins, amb el perdó com a horitzó i amb la compassió com a principi de relació mútua, com destaca el teòleg J. A. Pagola. D´aquesta manera podrem fer l´experiència d´un Déu que salva. Un Déu que no fa por, perquè no és el Déu de les condemnes o dels càstigs, sinó el Déu de l´amor.

Un altre punt interessant del decret és el número 10, que fa referència a la inculturació dels preveres en les comunitats que han de servir: «els qui van a una nova nació, han de tractar de conèixer adequadament, no només la llengua d´aquell lloc, sinó també el caràcter psicològic i social d´aquell poble al que van a servir, per fer com l´Apòstol Pau: m´he fet com jueu amb els jueus per guanyar els jueus». Un tema ben actual en l´Església Valenciana!!

El prevere, com a servidor del Regne, té la missió d´ajudar la comunitat a fer l´experiència d´un Déu que és Pare de misericòrdia. Un Déu que perdona i que salva. Un Déu que acull tothom. Un Déu que dóna plenitud i sentit a la vida. Un Déu apassionat que humanitza el nostre cor i el nostre món i que per això, ens vol més humans els uns amb els altres. Més germans! I és que el prevere no ha rebut un ministeri per condemnar, sinó per anunciar un Evangeli que consola, que dóna esperança, alegria i pau. Un Evangeli que proclama l´amor i la bondat del nostre Déu.

 


*Monjo de Montserrat

 

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. A més del decret aquest del Concili del Vaticà II, hi ha alguna “font” bíblica sobre dit ministeri? Seria bó que les eglésies que es diuen “cristianes” (me pareix que la catòlico-romana encara se’n fa dir d’aquesta manera) diguesin les fonts bíbliques de llurs doctrines.

    Fraternalment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.