Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Tal com es fa cada any, aquest 29 d’octubre, per a commemorar l’Aplec del Puig del darrer diumenge d’octubre, l’Oratori de Sant Felip Neri de València va organitzar la Missa per la Pàtria, la Pau i la Justícia, una celebració en valencià que va tindre lloc a l’església del Monestir del Puig al migdia i a la qual van assistir un centenar de persones, més que en convocatòries anteriors. Una rèplica dels Furs de València es va col·locar davant de l’altar durant la missa, en què va predicar mossén Llorenç Gimeno, de la parròquia de Santa Maria Auxiliadora d’Algemesí (la Ribera Alta). A més, es va dur a terme una acció de gràcies pel 75é aniversari del Consell Ecumènic de les Esglésies (Amsterdam, 1948).

Després de l’eucaristia, hi va haver un Acte Cívic Valencianista, promogut pel Centre Pare Tosca de València, als jardins del Monestir del Puig, situats a la façana sud-oest de l’edifici, on es van llegir textos fonamentals del Regne de València. Hi va intervindre José Ramón Chirivella, president de l’Associació de Juristes Valencians. L’acte va finalitzar amb el toc de la Muixeranga.

Declaració de lleialtat valencianista

Ja l’any passat, s’hi va llegir la «Declaració de lleialtat valencianista» per a renovar «la lleialtat al poble valencià», del Centre Pare Tosca – Amics de l’Oratori. Un document que en el primer punt assenyala: «Des de la fundació del Regne de València per Jaume I, els valencians constituïm un poble entre tots els que habiten el món. Diferent, però no superior ni tampoc inferior als altres: amb la mateixa dignitat i drets». I continua: «Som hereus d’un preciós patrimoni —natural, cultural i polític—, que hem rebut per tradició i que tenim el deure de conservar, desenrotllar i transmetre amb responsabilitat a les noves generacions».

A més, remarca: «Tenim una manera particular de vore el món, de sentir-lo i de viure’l. I una llengua pròpia, el valencià, que estimem entranyablement i de la qual volem fer un ús normal i ple, sense restriccions». «Posseïm una constitució històrica, els Furs, instituïts pel rei en Jaume i abolits el 29 de juny de 1707 per mitjà un decret infame i humiliant, que va privar els valencians de les seues llibertats i els va sotmetre “por justo derecho de conquista” a les lleis de Castella i a l’absolutisme polític», subratlla.

Així, afegeix, que «fa quaranta anys, el 1982, el poble valencià, en exercici del seu dret d’autogovern com a nacionalitat històrica, va recuperar parcialment la seua sobirania política amb l’Estatut d’Autonomia».

En el segon punt, la Declaració afirma que «tot això comporta per a nosaltres, ciutadans del País Valencià», les següents actituds i d’accions: «Ens comprometem a preservar la nostra personalitat col·lectiva —“qui perd els orígens, perd identitat”— i a lluitar fermament pels drets nacionals del poble valencià»; «defenem l’Estatut i el conjunt d’institucions d’autogovern que configuren la Generalitat, malgrat les mancances i deficiències del règim autonòmic actual, enfront dels plantejaments que propugnen la recentralització de l’Estat espanyol»; «exigim que siga derogat el decret d’abolició dels Furs, encara vigent, i que s’encete el procés de reintegració o actualització foral, començant per la recuperació del nostre dret civil dins de l’actual marc institucional»; «proclamem que els valencians, com a nació històrica que som, tenim dret a decidir lliurement la forma de federar-nos amb els altres pobles de les Espanyes i de tota Europa, i així contribuir a fer possible la pau i la justícia en el món», i «afirmem sense ambages que l’autèntic valencianisme ha sigut, és i serà sempre social i democràtic, respectuós i dialogant, universalista i integrador».

«Visca la pàtria valenciana lliure, en unió fraternal amb tots els pobles!», conclou la Declaració.