Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

25 de juny de 2011
0 comentaris

HOMILIA DE LA PRIMERA MISSA DEL P. JOSEP MIQUEL BAUSSET i VERDÚ, OSB, A MONTSERRAT

     Divendres, festivitat de Sant Joan Baptista, celebrava la primera Missa l’amic i monjo de Montserrat, Josep Miquel Bausset, ordenat de prevere dijous a la vesprada per l’Arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, com us he dit en l’anterior apunt. Ací us deixe l’homilia que pronuncià en la seua primera Missa a Montserrat el P. Bausset. La fotografia que il.lustra l’apunt també m’ha estat facilitada pel P. Josep Miquel. Moltes gràcies.

“La solemnitat del naixement de Sant Joan Baptista, germanes i germans,
omple l’Església d’alegria. Com Elisabet i Zacaries, amb els seus parents i
veïns, avui també la nostra assemblea de pregària, celebra l’amor de Déu
manifestat en el precursor del Senyor, en el profeta de l’Altíssim, en aquell
que va preparar els camins del Messies.

El Baptista, el més gran entre els nascuts de dona, és també avui per a
tots nosaltres, aquell que proclama la salvació i el perdó dels pecats. Aquell
que manifesta l’amor entranyable del nostre Déu. Aquell que anuncia el sol que
ve de l’Orient per il·luminar els qui vivim a la fosca i a les ombres de la
mort.

Joan va ser el profeta de la justícia i de la veritat. I el seu crit al
desert, el seu clam a favor de la conversió del poble, és avui també el clam i
el crit de l’Església a preparar, a continuar preparant els camins del Senyor,
a aplanar les seves rutes (Mt 3:3) a portar l’Evangeli al nostre món i al
nostre temps. Sense imposar res a ningú. Sense prepotències ni crispacions. Amb
un llenguatge amable i afable. Proposant i oferint a tothom la joia del Regne.

Profeta de la veritat i de la justícia, home íntegre i recte, l’actitud
i la veu del Baptista ha d’encoratjar avui la nostra Església, perquè sigui una
Església profètica, perquè s’alliberi de tot allò que desfigura la seva
autèntica imatge. I també perquè retrobi la missió rebuda de Jesús.

Com al desert de Judà, on Joan 
predicava un missatge i un baptisme de conversió, pel Regne del Cel que
ja era a prop (Mt 3:1-2) la nostra Església continua anunciant el missatge de
salvació per a tothom.

El naixement del Baptista ens permet de descobrir la misericòrdia de
Déu en aquell infant i també en la nostra pròpia vida. Perquè Déu, no ho
dubteu, és el Déu fidel, el Déu de
la Promesa i de l’Aliança, el Déu que perdona i que
salva. Sempre i a tothom! Com en el Baptista, nosaltres podem veure la nostra
vida des de Déu. I  també podem
veure  Déu des de la nostra història
personal. El Baptista ens ajuda a descobrir l’Anyell de Déu, aquell qui lleva
el pecat del món.

I com el Baptista (deixeu-m’ho dir) també el Vaticà II ens crida encara
avui a la conversió. És la constitució Gaudium et Spes que demana a l’Església,
que “per l’Esperit no es cansi d’exhortar
els seus fills a la purificació i al renovellament espiritual, perquè el senyal
del Crist resplendeixi amb més claredat sobre la faç de l’Església
” (G. S.
Nº 43) I és que l’Església ha de ser la comunitat dels seguidors de Jesús, un
lloc on la gent s’alliberi de les seues pors i aprengui a confiar en Déu. Una
comunitat on es respiri una pau encomanadissa i es visqui la fraternitat i la
comunió, per damunt de les diferències. Una Església que aculli, no que
exclogui.

Deixeu-me que em dirigeixi a vosaltres, escolans. Avui comenceu les
vacances. I els de segon, acabeu la vostra estada a Montserrat. Us ho he dit
moltes vegades a classe: amb el vostre cant, ens ajudeu a pregar! Quantes
vegades heu cantat al Virolai: “i és
Montserrat el nostre Sinaí
”. Vosaltres que deixeu ja l’Escolania, recordeu que
Montserrat sempre serà un punt de referència en la vostra vida. I que
la Mare de Déu, a qui tantes vegades heu cantat, us
portarà sempre al cor. En deixar l’Escolania, sapigueu que la sol·licitud
maternal de
la Verge Bruna us acompanyarà sempre.

El naixement de Sant Joan Baptista, germanes i germans, en aquest dia
que presideixo per primera vegada l’Eucaristia, ens és també un motiu d’acció
de gràcies pel Déu que ha visitat el nostre poble  i pel Déu que amb un amor fidel il·lumina el
nostre camí de fe. Amb l’Eucaristia, que és la veritable riquesa de l’Església,
el meu ministeri presbiteral esdevé un servei a favor de la comunió i de la
unitat del Poble de Déu. I un servei a favor dels homes i les dones del nostre
temps. Un servei a favor dels qui formen part de la comunitat cristiana; però
també a favor d’aquells que s’han allunyat de la fe. El servei per al qual he
estat escollit, no és un ministeri per condemnar o jutjar, sinó per consolar, per
ajudar a fer renéixer l’esperança, per donar la pau del Senyor Ressuscitat, per
anunciar la joia de del Regne. Vulgueu unir-vos al meu goig per aquest servei
que m’ha estat confiat. I tingueu-me present en la vostra pregària, perquè, com
el Baptista, sigui jo també missatger  i
veu que prepari els camins del Senyor. Perquè sigui, amb la meva vida, veu i
testimoni  del Crist Jesús. I així, com
l’amic de l’Espòs, pugui sentir el goig de la seva presència en el meu servei
al poble de Déu.”

  


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.