Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
24 d'agost de 2009
0 comentaris
CASTELLONET DE LA CONQUESTA
Municipi situat a l’extrem de la Safor. La superfície del terme participa de pla i muntanya. Està accidentat als contraforts de la serra d’Ador. El terme està drenat pels barranc d’Alfauir. Un terç del seu sòl, aproximadament, està conreat; la resta, sense conreu, està poblat de pins i mont baix. El conreu del regadiu està compost de tarongers, dacsa, cebes i hortalisses; el secà, en disminució, està plantat de vinya, garroferes, oliveres, ametlers i cereals. El poble està situat a la zona plana del terme. En 1900 arribà a tenir 240 habitants, i començà a decréixer en iniciar-se l’emigració dels seus veïns a zones industrials, actualment té uns 165 habitants. La parròquia està dedicada a l’Apòstol Sant Jaume i pertany a l’arxipretat del Beat Andreu Hibernon.
En la partida del Tossal existreix un jaciment, on s’han trobat ceràmica ibèrica, amb vernís negre, també s’ha trobat una aixa de pedra polida, restes, sens dubte, d’un poblat ibèric, que possiblement s’alçà sobre un altre més antic, corresponen a l’Edat de Bronze.
El nom amb què és anomenat aquest poble indica que en el seu origen hagué de ser un castell edificat en temps del rei Jaume I, i que en cas d’haver estat abans, desemvolupà aleshores un paper important. Els castells, com en aquest cas, es trobaven edificats en punts estratègics molt apropiats per a la defensa del territori que havien de protegir. Ells mateixos donaren origen a les poblacions veïnes que sorgiren a la seua ombra. El castell que donà lloc al poble de Castellonet, amb les seues pertinences, atrintxeraments i fortificacions, configurava les fites de la comarca de la Safor que allí acabaven i les terres i pobles de la Vall d’Albaida que igualment allí començaven. En el segle XVII a aquest caseriu se li va denominar Castellonet de Santa Fe, perquè el senyoriu d’aquest indret l’ostentava Miquel Santa Fe, cavaller valencià que l’adquirí a Valerià Boïl el 23 de setembre de 1575. Posteriorment passà a la família Almúnia, que més tard entroncà amb els marquesos de Vellisca.
En un principi pel que fa a l’aspecte eclesiàstic fou annex de Palma de Gandia. Posteriorment passà a dependre del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, i undels monjos s’encarregava del seu servei espiritual. En temps de l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera l’església estava dedicada a la Puresa de la Mare de Déu i constava de deu cases de cristians vells i cinc de moriscos. No hi ha notícies de la primitiva església, l’actual començà a construir-se en 1729 i fou restaurada en 1917. Filial de Rótova fou erigida canònicament com a parròquia el 29 de desembre de 1953. Existeix uns ermita dedicada a Santa Anna i se celebren festes a l’Apòstol Sant Jaume, titular de la parròquia, al Crist de l’Empar i a la Puríssima els seus dies respectius.
PD: L’Església celebra avui la festivitat de Sant Bertomeu i Santa Àurea. I són les Ambaixades a Ontinyent, elñ Trasllat de Colata a Montaverner de la Mare de Déu i la Nit de l’Olla. I el Sol ha entrat a Verge a les 1h39
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!