Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
CARÀCTER SOCIAL DE L’HOME
CARÀCTER SOCIAL DE L’HOME
La vida comunitària és una característica natural que distingeix l’home de la resta de les criatures terrenes. És una característica de l’home o de la humanitat. Creada a imatge i semblança de Déu i constituïda per tal de viure en societat i dominar la terra, la persona humana està cridada des de l’inici a la vida social. Déu no ha creat l’home com un ésser solitari sinó que l’ha volgut fer social i comunitari.
Alguns justifiquen el fet de la convivència pel respecte i la por per a no destruir-nos mútuament o per la conveniència d’interessos, perquè aconseguim més coses units que cada u a la seua bola. La fe cristiana entén que som socials i, més que socials, estem cridats a viure comunitàriament.
L’entitat comunitària de la persona exigeix impulsar i encoratjar la creació d’associacions i institucions per a fins econòmics, socials, culturals, recreatius, esportius, professionals i polítics que aviven l’entranya comunitària de la persona. És veritat que són innumerables les associacions de tot tipus que sorgeixen com esplèndid florilegi de l’actualitat: esportives, culturals, veïnals, ONGs, xarxes socials, fòrums socials, fòrums de diàleg, entitats polítiques, assistencials, etc.
Juntament a aquesta riquesa, signe dels temps actuals, constatem igualment com en molts aspectes l’ordre social està minat per l’individualisme i com una condició intrínseca del sistema neoliberal i relativista que dirigeix les relacions econòmiques i culturals de la societat.
El sistema social en què vivim no pot funcionar des del reconeixement de la singularitat perquè el mercat de treball necessita uniformar les persones. Però les persones no som iguals. Som: home-dona, solter-casat, jove- adult… Tanmateix, el mercat de treball funciona com si tots fórem iguals, dins del seu patró no cap la singularitat sinó la uniformitat. Ignora que una persona no pot moure’s segons l’oferta de treball, com si no tinguera família, com si no tinguera relacions, com si no tinguera amistats. El que no s’hi adapta s’elimina. La maternitat està penalitzada en el mercat de treball, els fills són un problema per tal de produir amb les baixes per paternitat/maternitat. Quedar embarassada és comprar cupons per tal de quedar-se en atur o una muralla infranquejable per tal de trobar ocupació.
Al mercat no li importa, ni sent ni valora l’ésser humà ni en ell mateix ni en les seues circumstàncies. La crònica de successos ho avala cada dia. L’any 2006 quedaren atrapats en la Mina de Pasta de Conchos, Mèxic, 65 persones de les quals solament se’n rescataren 2. L’empresa tem que la resta es troben reunits prop del tir vertical per a tindre oxigen. Però aquest rescat se li féu car a l’empresa. Dades posteriors revelaren una alta probabilitat que hi haguera miners sobrevivents. L’empresa segueix protegida pel govern que acabà afavorint l’amo de la mina, un dels homes més rics del món. La qual cosa indica que moltes decisions estan subordinades als interessos econòmics del capital sense tenir en compte la dignitat de la vida humana. El mateix està passant amb motiu de la crisi econòmica que multiplica els “en atur” i la precarietat i engreixa els seus causants que posseeixen el capital.
Aquestes són negacions pures i dures del Projecte d’Humanització de Déu sobre l’home. Però és més gran la força de la Gràcia, de la vida en plenitud que Déu ens regala en Crist ressuscitat i que deixa oberta per a l’home la possibilitat de realització del Projecte d’Humanització que desemboca en la identificació amb l’home nou.
Àngel Canet Català
Benicolet (Vall d’Albaida)
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Marco Aurelio va dir “el que no és útil per al rusc, no és útil per a l’abella”. Curiosament aquest Marco Aurelio era emperador romà, vull dir, ni abella obrera ni ‘zángano’. Més bé vivia de la mel que li portaven els esclaus del “seu” rusc.
Esta setmana passada, parada en un semàfor de Gandia, mirava una xica prou jove, i ben vestida, rebuscar entre les bosses d’un contenidor municipal. I en això, la ràdio del cotxe em diu que si vull vore Miguel Bosé en la zona vip només són 50 euros, i a més entre en el sorteig de no sé quina maquineta. Tindria fills aquella dona?, quants dies menjarien en sa casa amb 50 euros?
L’home és social per naturalesa?, no ho sé; jo marxaria a una illa deserta.