Estimada Maria:
El centenari om es troba envoltat de les vinyes del terme municipal de Requena i
els habitatges del llogaret Cases de Quadra en l’àmplia plana on creixen les sarments.
Colors que evoquen la terra on vas néixer el 5 de novembre de 1781, Vilafranca del Penedès. La tardor despullava les vinyes. Els comptes del rosari lliscaven entre els teus dits, mentre els nens miraven a l’om ferit pel raig de la malaltia i la incomprensió. Els ulls s’eleven cap al raig de llum
que descendeix des de la finestra. Recordes Barcelona, la visita del pare Joan Bonal, l’arribada a Saragossa el 28 de desembre de 1804, el riu Ebre, el teu “Rubicó”, descansant en la Mare de Déu del Pilar, la trobada amb els abandonats a la Casa dels malalts de la ciutat i del món, els llocs de Saragossa, auxiliant els ferits, la presó i desterrament a Osca, víctima d’una calúmnia, la fundació de les
Germanes de la Caritat de Santa Anna, seguint el carisma de Lluïsa de Marillach, i l’orfanat de la Molt Noble i Heroica ciutat romana.
El raig t’ha conduït al Sol que ve del cel. Amb Ell escoltes les paraules de Sant Joan Pau II en el dia de la teva beatificació: “Heroïna de la Caritat “,” abnegació, abraçada a la creu “,” gran lliçó de caritat sense frontera, viscuda en el lliurament de cada dia “.
“Cabellera de campana, yugo de carreta”, “antes que rojo en el hogar, mañana ardas en alguna miserable carreta “, canta el poeta Antonio Machado a l’om del Duero, a quants són ferits per l’amor.
PD: Traducció del text de José Andrés Boix (ALELUYA)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!