Sabem de sobres que “Tota guerra deixa el món pitjor que com l’havia trobat. La guerra és un fracàs de la política i de la humanitat, una claudicació vergonyosa, una derrota front a les forces del mal” (ET 261) però en aquesta situació s’han transgredit aqueixos conceptes menyspreant-los, perquè són les mateixes forces del mal que ataquen.
Diu Francesc: “Vull destacar que els 75 anys de les Nacions Unides i l’experiència dels primers 20 anys d’aquest mil.lenni, mostren que la plena aplicació de les normes internacionals és realment eficaç i que el seu incompliment és nociu. La Carta de les Nacions Unides, respectada i aplicada amb transparència i sinceritat, és un punt de referència obligatori de justícia i un llit de pau” (ET 257). Està vist que aquesta agressió realitzada per Putin destrossa tota la normativa internacional, els DDHH, bombardejant corredors humanitaris, massacrant la població civil i tot el que se li pose per davant per a aconseguir els seus fins.
Es pot recórrer al diàleg amb aquest personatge? cap el diàleg amb un ésser a qui els acords presos li importen un rave i els trenca a discreció, arbitràriament, quan li dóna la gana?, es pogué dialogar amb Hitler, tal vegada com Petain féu a França, oferint-li a capritx del dictador el que desitjava?, no està el diàleg en aquesta ocasió, ingènuament sobrevalorat ja que les parts en conflicte, especialment l’agressor, té molt clar el seu objectiu a aconseguir i no admet una altra alternativa per a aconseguir-lo que se li oferisca Ucraïna per les bones, pacíficament?. No podria ser considerada en aquesta ocasió com a justa “ètica” la guerra d’un país que es nega a rendir-se davant el sàtrapa opressor?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!