Santa Madrona i Sant Raimon de Fitero
Un savi ensenyà el seu fill a descobrir l’u darrera de l’aparença del múltiple.
-Posa, digué al seu fill, tota aquesta sal en aigua i torna a veure’m demà.
El xaval féu el que se li havia ordenat i al dia següent li va dir el seu pare:
-Per favor, dus-me la sal que ahir vas ficar a l’aigua.
-No la trobe, digué el xaval, s’ha dissolt.
-Tasta l’aigua d’aquesta part del plat, li ordenà el seu pare.
-A què sap?
-A sal, contestà.
-Engul ara de la part del centre. A què sap?
-A sal, tornà a contestar.
-Tasta d’aquesta altra part. A què sap?
La mateixa resposta: a sal.
-Tira ara el contingut del plat al terra, digué el pare.
Així ho va fer el xaval i observà que, un cop evaporada l’aigua, reapareixia la sal. aleshores li digué el pare:
-Tu no pots veure Déu ací, fil meu, però de fet està ací. (Thony de Mello)
La paràbola té moltes concrecions més enllà de la religiosa. Hi ha realitats que no es detecten amb els ulls de la cara, missatges sense ones i sense timbre que ens envolten i assetgen. Alguns ens els plantegen precisament els avenços científics que ens inclinen sobre els forats negres i misteriosos dels més recents descobriments.
PD: La paràbola l’he trobada en uns dels fullets que, de tant en tant, arriben a les meues mans. I no té autor. Bon dia