Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Els polítics, amb les seues actuacions, el seu viure allunyats de la realitat, el seu interés partidista, han dut al desprestigi de la classe política, i els ciutadans davant aquesta situació han abandonat la responsabilitat en la seua tasca social; no sentim la política com quelcom nostre.

La política ha de ser un instrument que ens ajude a créixer en humanitat, a realitzar el projecte d’humanització, però no està essent així.

Respecte a aquest tema, hi ha dos problemes per tal d’humanitzar la política: s’ha perdut la lluita per la justícia i hi ha hagut una mutilació del que significa la política per a la vida de les persones.

La política és la pràctica de l’ésser humà com a ésser social, que respon al nostre ésser com a persones i a la nostra vocació a la comunió. Amb l’acció política responem a la nostra necessitat de construir relacions socials en allò que anomenem la comunitat civil, és a dir, en tot l’entramat de la vida social.

Per tant, l’activitat política va encaminada a la construcció del més gran grau possible de justícia i fraternitat. Però la pràctica de l’activitat política s’ha convertit en una lluita d’interessos personals o de grup, en una competició per tal d’aconseguir el poder per a defendre aqueixos interessos. I això menysté i degrada l’acció política, ja que no es cerca aconseguir la justícia i la comunió.

La concepció i la pràctica política depenen molt de com s’entén l’ésser humà, i segons com s’entenga cra un tipus de persones i de relacions socials.

Si es posa l’accent en el caràcter social de l’ésser humà, s’insisteix en el caràcter comunitari, aleshores s’oblida de la singularitat de l’ésser humà, en aquesta concepció han insistit el moviment obrer i determinats corrents socialistes. 

Si es posa l’accent en el caràcter individual de l’ésser humà, una concepció molt individualista de l’éssse humà, i oblidem el caràcter social. És molt típic del capitalisme.