Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

2 d'abril de 2008
0 comentaris

ELS NOSTRES POBLES: ANDILLA

Municipi situat al vessant meridional
la serra del mateix nom, a l’extrem nord-oest de la província deValència. El
terme està molt accidentat, amb paisatges abruptes i profunds barrancs. La
rambla d’Andilla recull aigües del terme i les duu fins al riu Túria. La vila
es troba al vessant meridional d’un xicotet turó. La població ha baixat
notablement des del principi del segle XX. Actualment té uns 300 habitants. La
parròquia té per titular l’Assumpció de la Mare de Déu i pertany a l’Arxiprestat de la Mare de Déu de la
Pau. L’1 de juliol de 1960 es desmembrà de
la diòcesi de Sogorb, a la qual pertanyia, i s’incorporà a la de València.

 

Aquest terme presenta una successió
de jaciments arqueològics que proven la presència des del Mesolític i
començament del Neolític. A principis del segle XX es trobà una estatueta de
bronze que representava un orant típic dels santuaris ibèrics de Serra Morena.
De l’època romana hi ha abundants restes, la major part pertanyen a les que
foren viles rústiques. Hoya de los
Cassalicos, el Borrequillo i la
Cañada del Baile
són els indrets més importants.

 

A l’Edat Mitjana tingué castell i
estigué emmurallada, avui a penes queden vestigis del primitiu recinte. El rei
Jaume I arribà al territori en 1237, i hi constituí una baronia, que la donà al
seu reposter, Eximenis Pérez d’Arenós. En el segle XV pertanyé a la família de
Miquel Díaz de Calataiud i va ser heretada a meitat del segle XVI pel poeta Joan
Ferrandis de Heredia. Posteriorment pertangué a les famílies Marcilla i Santa
Cruz, respectivament.

 

L’església parroquial és del segle
XV, va ser construïda per iniciativa de Roderic de Rebolledo, senyor d’Andilla,
que vivia a la cort napolitana del rei Alfons el Magnànim, d’ahí que la
construcció tinga influència italiana. Conserva moltes obres de valor artístic.
A l’altar major hi ha vuit quadres de Francesc Ribalta, restes d’un gran
retaule que va pintar amb la col.laboració de Vicent Castelló. En 1534 el bisbe
de Sogorb, Jofré Gaspar de Borja en Visita Pastoral erigí la parròquia.

 

Prop del poble, tenim l’ermita de
Santa Agnés. A qui li celebren festes, juntament amb sant Bertomeu. Té com
anexos Artaj i la Pobleta
les esglésies dels quals estan dedicades a la Verge del Carme i Santa Paula, respectivament.

 

PD: He seguit les anotacions d’Arturo
Llin Cháfer, de l’ALELUYA.

 

 

 

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.