Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Un cop proclamada la beatificació del nostre pare fundador, el 25 de febrer de 1934, la Congregació es va preocupar immediatament de continuar el procés cap a la seva canonització. De fet, el 6 de juliol de 1938, el Papa Pius XI va signar la reassumpció de la causa del beat Claret. Entre 1941 i 1948 es van celebrar diversos processos a Cuba, Roma, Còrdova i Barcelona. Al febrer de 1948 el Papa va concedir la dispensa de la discussió sobre la validesa d’aquests processos, gràcia que molt poques vegades ha estat concedida.

El 12 de Gener de 1950, després d’haver seguit els respectius tràmits, el Papa Pius XII va declarar que ja es comptava amb els dos nous miracles: la curació de càncer de sor Josefina Marín a Santiago de Cuba l’11 i 12 maig 1934 i la curació d’hemiplegia procedent de lesió cerebral de la senyora Elena Flores, a Còrdova, el 9 de maig de a 1948.

El 5 de març de 1950 el Sant Pare va declarar solemnement que es podia procedir amb seguretat a la solemne canonització. El 26 de març el Papa va assentir al vot favorable que van donar els Cardenals en diferents consistoris celebrats amb anterioritat.

El 7 maig 1950 Antoni Maria Claret va ser canonitzat per l’Església. La Basílica de Sant Pere era plena de pelegrins. A dos quarts de 8 del matí va començar el ritu de la canonització i l’Eucaristia presidits pel Papa Pius XII. El moment més crucial i emocionant va ser quan el Papa va pronunciar la seva sentència magisterial i definitiva: «El Beat Antoni Maria Claret, Bisbe i Confessor, decretem i definim que és Sant i ha estat inscrit en el catàleg dels sants».

El Papa Pius XII va descriure molt bé el nou sant: «Ànima gran, nascuda com per acoblar contrastos; va ser humil d’origen i gloriós als ulls del món; petit de cos, però d’esperit gegant; d’aparença modesta, però mot capaç d’imposar respecte fins i tot als grans de la terra; fort de caràcter, però amb la suau dolçor de qui coneix el fre de l’austeritat i de la penitència; sempre en la presència de Déu fins i tot enmig de la seva prodigiosa activitat exterior; calumniat i admirat, festejat i perseguit. I entre tantes meravelles, com llum suau que tot ho il·lumina, la seva devoció a la Mare de Déu ».

Podem celebrar aquesta data com una explícita invitació per viure avui, a exemple del pare fundador, la nostra pròpia vocació missionera en santedat. «…Antoni Maria Claret ha estat canonitzat per l’Església, que l’ha reconegut com un paradigma de vida evangèlica i lliurament missioner a tots els creients. La nostra Congregació té una arrel santa, reconeguda com a tal per l’Església. En la canonització del nostre fundador, la Congregació es veu en ell protològicament canonitzada. Sant Antoni Maria Claret és la Congregació naixent en la seva santedat, en la seva utopia. D’altra banda, Antoni Maria Claret és ja la inicial realització escatològica de la Congregació i des d’allà, des del futur escatològic, ens crida a recórrer el camí que porta a la plenitud».