Tal dia com avui a Montpeller naix Jaume I el Conqueridor. I moria el dia 27 de juliol de 1276, havent pres l’hàbit de monjo del Cister. Gràcies a aquest rei Conqueridor els valencians i les valencianes som avui el que som. I com que és de ben nascuts ser agraïts, avui aquest apunt (igual que molts altres) vol ser un record i un agraïment a aquest gran home.
Us deixe un fragment del Llibre dels Fets, de Jaume I:
5. Ara comptarem en qual142 manera nos som engenrats, e en qual manera fo lo nostre neximent. Primerament en qual manera fom engenrats nos:143 Nostre pare lo Rey en P.144 no uolia ueser nostra mare la Reyna,145 e endeuench se146 que una uegada lo147 Rey nostre pare fo en Lates148, e la Reyna nostra mare fo en Mirauals.149 E uench al Rey ·I· rich hom per nom en ·G· Dalcala, e pregal tant quel feu uenir a150 Mirauals on era la Reyna nostra mare. E aquela nuyt que abdos foren a Mirauals, uolch nostre Senyor que nos fossem engenrats. E quan la Reyna nostra mare se senti prenys, entrassen a Montpestler. E aqui uolch nostre Senyor que fos lo nostre naximent en casa daquels de Tornamira ‘ la uespra151 de nostra dona sancta Maria Candaler152. E nostra mare sempre que nos som nats enuians a sancta Maria, e portaren nos en los braces153, e deyen matines en la esglesia154 de nostra Dona: e tantost con nos meseren pel155 portal cantaren: ¶ Te Deum laudamus. E no sabien los clergues que nos deguessem entrar alli: mas156, entram quant cantauen aquel cantich. E puys157 leuaren -13- nos a sent Fermi158 e quant aquels quins portauen entraren per la esglesia159 de sent Fermi, cantauen: ¶ Benedictus Dominus Deus Israel.E quan nos tornaren a la casa de nostra mare, fo ella molt, alegra daquestes prenostigues quens eren esdeuengudes160. E feu fer ·XII· candeles161 totes de ·I· pes e duna granea, e feules encendre totes ensemps, e a cada una mes sengles noms dels apostols, e promes a nostre Senyor que aquela que pus162 duraria, que aquel nom auriem nos. E dura163 mes la de sent Jacme be ·III· dits de traues que les altres. E per aço e per la gracia de Deu haurem nos nom en Jacme. E aixi nos fora uenguts de part de la que fo nostra mare, e del Rey en ·P· nostre. pare. E sembla obra de Deu, car les couinençes164 que nostre aui hauia feytes dauer aquesta per muyler, torna de puys que daquela natura del Emperador, Manuel e de nostre pare lo Rey en ·P· que per matrimoni se cobras la falida que en laltre matrimoni hauia estada165. E aenant166 nos jaen en lo breçol167 tiraren per una trapa sobre168 nos ·I· cantal, e caech prop del breçol: mas nostre Senyor nos uolgue169 esforçre que no morissem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Encara que no siga monarquic i ni partidari de la noblea. Ni puga deixar de reconèixer que cada centuria té els seus propis encara que estiguen escrites i tanmateix que els territoris d’Aragó i del Principat de Catalunya també estigueren en mans arabs andalussins.
Jaume I "el conqueridor"
Rei d’Aragó,(partida i engolida a partir dels reis catolics com volen fer ara)
de les Mallorques, (actuals Illes Balears)
de Valencia, (actual País Valencià)
Comte de Barcelona i d’Urgell (la part del Principat de Catalunya)
Senyor de Montpeller. (Part d’Occitània en train de ser engolida pel francés)
Existeix Occitània o els Països Occitans però això dels Països Catalans és una bouttade que algú s’ha tret de la maniga per imposar un territori sobre els altres que dona peu a la disputa territorial per dividir més i enfrontar els nostres territoris.