Tal dia com avui a Montpeller naix Jaume I el Conqueridor. I moria el dia 27 de juliol de 1276, havent pres l’hàbit de monjo del Cister. Gràcies a aquest rei Conqueridor els valencians i les valencianes som avui el que som. I com que és de ben nascuts ser agraïts, avui aquest apunt (igual que molts altres) vol ser un record i un agraïment a aquest gran home.

Us deixe un fragment del Llibre dels Fets, de Jaume I:

Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme Primer Rey d’Aragó, de Mallorques e de Valencia compte de Barcelona e de Montpesler

 5. Ara comptarem en qual¹⁴² manera nos som engenrats, e en qual manera fo lo nostre neximent. Primerament en qual manera fom engenrats nos:¹⁴³ Nostre pare lo Rey en P.¹⁴⁴ no uolia ueser nostra mare la Reyna,¹⁴⁵ e endeuench se¹⁴⁶ que una uegada lo¹⁴⁷ Rey nostre pare fo en Lates¹⁴⁸, e la Reyna nostra mare fo en Mirauals.¹⁴⁹ E uench al Rey ·I· rich hom per nom en ·G· Dalcala, e pregal tant quel feu uenir a¹⁵⁰ Mirauals on era la Reyna nostra mare. E aquela nuyt que abdos foren a Mirauals, uolch nostre Senyor que nos fossem engenrats. E quan la Reyna nostra mare se senti prenys, entrassen a Montpestler. E aqui uolch nostre Senyor que fos lo nostre naximent en casa daquels de Tornamira ‘ la uespra¹⁵¹ de nostra dona sancta Maria Candaler¹⁵². E nostra mare sempre que nos som nats enuians a sancta Maria, e portaren nos en los braces¹⁵³, e deyen matines en la esglesia¹⁵⁴ de nostra Dona: e tantost con nos meseren pel¹⁵⁵ portal cantaren: ¶ Te Deum laudamus. E no sabien los clergues que nos deguessem entrar alli: mas¹⁵⁶, entram quant cantauen aquel cantich. E puys¹⁵⁷ leuaren   -13-   nos a sent Fermi¹⁵⁸ e quant aquels quins portauen entraren per la esglesia¹⁵⁹ de sent Fermi, cantauen: ¶ Benedictus Dominus Deus Israel.E quan nos tornaren a la casa de nostra mare, fo ella molt, alegra daquestes prenostigues quens eren esdeuengudes¹⁶⁰. E feu fer ·XII· candeles¹⁶¹ totes de ·I· pes e duna granea, e feules encendre totes ensemps, e a cada una mes sengles noms dels apostols, e promes a nostre Senyor que aquela que pus¹⁶² duraria, que aquel nom auriem nos. E dura¹⁶³ mes la de sent Jacme be ·III· dits de traues que les altres. E per aço e per la gracia de Deu haurem nos nom en Jacme. E aixi nos fora uenguts de part de la que fo nostra mare, e del Rey en ·P· nostre. pare. E sembla obra de Deu, car les couinençes¹⁶⁴ que nostre aui hauia feytes dauer aquesta per muyler, torna de puys que daquela natura del Emperador, Manuel e de nostre pare lo Rey en ·P· que per matrimoni se cobras la falida que en laltre matrimoni hauia estada¹⁶⁵. E aenant¹⁶⁶ nos jaen en lo breçol¹⁶⁷ tiraren per una trapa sobre¹⁶⁸ nos ·I· cantal, e caech prop del breçol: mas nostre Senyor nos uolgue¹⁶⁹ esforçre que no morissem.