També vull destacar que, gràcies a la col.laboració del monjo de Montserrat, el P. Josep Miquel Bausset, he pogut estar quasi cada dia amb vosaltres. L’amic monjo, a part d’escriure en diversos mitjans de comunicació articles que sempre he compartit amb vosaltres, m’ha ajudat a “omplir” molts dies el contingut del bloc. Per què? Molt senzill. Perquè quan no era un article seu, era un article d’un amic seu o un article en què ell em feia posar la vista, i jo aleshores el podia compartir amb totes i tots vosaltres. Per tant, un percentatge bastant important de la continuïtat del bloc ha estat motivat pels textos que m’hi ha fet arribar.
I de moment, res més. Espere que, si alguna vegada he faltat el respecte o no he estat massa atent amb algun lector, que m’ho passe o disculpe. La meua intenció mai no ha sigut de molestar-vos.
I ja per posar punt i final a l’apunt, us dic que, si Déu em dóna forces i amb els granets d’arena vostres, espere estar molts més anys amb vosaltres.
Moltes gràcies.
PD: La imatge és de fa molts anys, d’un viatge al castell del Papa Lluna, acompanyat de la família i del P. Francisco Ma García Blas, CMF, que morí ara ha fet vint anys, víctima d’accident de trànsit, quan anava a una reunió de pastoral des de la casa claretiana d’Alagón (Saragossa). Aquest apunt vol ser també un record d’estima per l’amic claretià. I també vull donar les gràcies a mossén Arturo Llin Cháfer pels textos sobre les parròquies de l’arquebisbat de València, que us he anat penjant traduïts a la nostra lllengua, i que he trobat al full ALELUYA de l’arquebisbat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com va el postoperatori?, (jo també tinc varius, són un llegat incrementat per dos embarassos i una vida massa sedentària; de moment no molesten). Ànims també.
Bon dia.