L'Hereu Riera

Bicicleta segura (1880-1888)
Guilmet Meyer construeix el primer bicicle amb cadena
de transmissió entre els pedals i la roda de darrera
al 1880. Així se soluciona el problema de la velocitat
i es fa innecessari que la roda davantera sigui exageradament
gran. El 1884 Rover hi afegeix la transmissió per cadena
i el quadre trapezoïdal, el qual dóna molta més
resistència a la màquina. I finalment, Singer el 1888 millora més la bicicleta igualant-ne les rodes
i afegint-hi un quadre metàl·lic creuat.
[de www.xtec.cat/]

Al cap de només 23 anys d’haver-se produït la versió moderna d’aquest fenomenal invent, doncs, el 1911, es corria a Catalunya la primera edició de la seva Volta Ciclista, que és “la cursa en actiu més antiga que es disputa a la península, i la tercera més antiga del món, per darrera del Tour de França (1903) i el Giro d’Itàlia (1909). Actualment està inscrita al UCI ProTour, la màxima categoria de curses ciclistes mundial”.
La Volta Ciclista a Catalunya, que té un palmarès gloriós, es va celebrar regularment a partir de 1923, en què en va assumir l’organització la Secció de Ciclisme de la Unió Esportiva Sants, i de manera ininterrompuda fins al dia d’avui (amb l’inevitable parèntesi els anys 37 i 38 per la guerra), i durant 57 anys, fins al 1995, al llarg del mes de setembre.
El que no sé, i tampoc ho diu la Viquipèdia, ni la plana web de l’entitat organitzadora, i tampoc ho he vist explicat en cap diari aquesta setmana passada, en què s’ha corregut la 88a edició, ni en cap de les anteriors, és per què en un moment determinat, exactament l’any 1995, es van canviar les dates de celebració, que es van intercanviar, curiosament, amb les de la Vuelta Ciclista a Espanya: aquesta (que, amb el Giro i el Tour, és de tres setmanes de durada) va passar a celebrar-se a final d’agost i primera meitat de setembre, i la Volta va passar a córrê’s el mes d’abril o maig…
De qui va ser la decisió? Per quina raó es va fer, aquest canvi? Va ser un acord o una imposició? ¿Hi va estar d’acord tothom: organitzadors, corredors, el públic… fins i tot els polítics del país?
He dit polítics, sí: perquè aquí hi ha un aspecte que no és que s’hi passi de puntetes per sobre, sinó que ni s’esmenta, es deixa descaradament de banda. Abans de 1995, la celebració de la Volta coincidia de ple amb la de la Diada nacional de Catalunya, el dia 11 de setembre, i potser algú va decidir que, veient que aquesta combinació Volta/Diada es podia tornar perillosa, i més després de veure la dimensió popular i simbòlica que va agafar l’edició de 1992 (el rei en va ser president d’honor, la Generalitat va concedir a la Volta la creu de Sant Jordi, i l’alcalde Pasqual Maragall li va descobrir un monument a la plaça de Sants, i a més a tot el país els dos costats de la carretera eren plens de banderes quadribarrades), algú devia decidir que fóra millor curar-se en salut…
I encara hi havia una altra raó, aquesta de caràcter esportiu, que feia perfecta l’operació, perquè a més en camuflava l’aspecte diguem-ne polític, incòmode, que ell sol, sense aquesta coartada, hauria costat de dissimular: el mes de setembre és a final de temporada, quan ja s’han corregut les “grans voltes”, el Giro (maig) i el Tour (juliol), i la majoria de les mitjanes, i per tant, com que no hi ha competència, es té assegurat fer un cartell atractiu, amb la participació de les grans estrelles mundials; i de rebot, és clar, amb la participació de les grans marques comercials com a espònsors i de les grans cadenes de ràdio i TV fent-ne difusió.
Així doncs, encara que la meva paranoica sospita no tingués fonament, el que no es pot discutir és que, amb intencionalitat política o no, l’“Operació canvi de dates, hooop!” va resultar rodona, i que es van matar dos grossos ocells d’un sol tret.

L’única referència que n’he trobat és aquesta petita carta al diari d’un besaluenc emprenyat, Robert Roqué: “Abans es feia la Volta Ciclista a Catalunya al setembre i tenia un gran renom, però Espanya la volgué fer també al setembre, i nosaltres a canviar les dates. Enguany coincideix amb el Giro, fet pel qual els millors ciclistes són allà.
“Selecció catalana de futbol, partit contra l’Argentina, però els millors jugadors catalans no hi poden ser, ja que estan convocats per la selecció espanyola.
“Escolteu, parem de fer el ridícul”.
Es va repetint la mateixa historieta, invariablement, en tots els esports: arriba l’organisme esportiu que sigui, la Federació espanyola de torn -creada invariablement anys més tard que l’homòloga catalana-, i aquella fa i desfà al seu gust, i la catalana a txantar, com diuen els castissos. En el cas de la Vuelta Ciclista a Espanya, va néixer el 1935 (amb l’ajuda d’un ginecòleg de cognom català, per cert, Juan Pujol, director del diari Informaciones), i en el moment que li va semblar bé, va disposar del calendari al seu gust, i avall, que fa baixada… “La edición quincuagésima de la Vuelta, disputada en 1995, coincidió con el cambio de fechas. La Vuelta a España pasó a disputarse en septiembre, cerca ya del final de temporada”. I ja està: això és tot el que en diu la Wikipedia en castellà.

I en fi, aquí estem, a final de maig, que s’ha acabat la 88a Volta Ciclista a Catalunya. Amb més pena que glòria, o amb més glòria que pena, no ho sé.
I podrà semblar paranoia, sí, tanta com vulgueu; però, sense voler faltar al respecte als corredors d’aquest any i dels precedents, em sembla que n’hi ha per pensar malament, només de fer un cop d’ull a la llista de participants dels anys 60, 70, 80…: Anquetil, Merckx, Ocaña, Jansens, Thevenet, Bertoglio, Maertens,
Mosser, Belda, Lejarreta, Rupérez, Alberto Fernández, José Recio,
Álvaro Pino, Sean Kelly,
Robert Millar, Miguel Indurain,
Marino Lejarreta, Laudelino Cubino…, Rominger, Zülle,
Fondriest, Bugno, Breukink, Mottet, Bernard, Bruynnel, Virenque, Delgado, Mauri, Martín, Chozas, Iglesias, Ruiz
Cabestany, Montoya, Mejia, Chiappucci, Laurent
Jalabert…, tots ells noms mítics i d’una grandíssima, indiscutible tirada popular. I ara? Doncs ara és una altra cosa, i de fervor popular n’hi ha, sí, però no tant; i les banderes quadribarrades simplement han desaparegut del paisatge ciclístic.

I un altre detallet, insignificant, d’aquesta edició del 2008, és que
la petita pantalla encara ens va regalar una petita ironia més: a cada final d’etapa, al
darrera del ciclista vencedor flanquejat de dues boniques pubilles, es
podia llegir en lletres grosses el nom del patrocinador:
turismocastillaleon.com, al costat del logo del govern castellà, la
Junta de Castilla y León (podem parlar de patrocini amb diners públics,
doncs?) i el magnífic eslògan turístic d’aquella bonica regió
espanyola: “Castilla y León es vida”.
Que n’aprenguin, alguns!

El significat polític de les voltes ciclistes és un aspecte gens negligible que només es pot deixar de veure posant-se ulleres fosques, de tan evident que és: allà on trepitja la Volta és “territori nacional” (no és pas per res que els colors del vídeo de Kraftwerk sobre el Tour, que el grup alemany va musicar els anys 80, són el blau, el blanc i el vermell). I també era així en el cas de la Vuelta, fins que la cosa es va espatllar en una ocasió en què el seu itinerari previst per travessar el País Basc va ser amenaçat per ETA, i des de llavors mai més, que jo recordi, la Vuelta no hi ha tornat a passar… Una greu mancança que, el dia que es pugui arromangar i posar-s’hi, la brava María San Gil corregirà, segur que sí.