L'Hereu Riera

TranXgènia. La història del cuc i el panís. from Amaranta Herrero on Vimeo.

Més sobre els transgènics. En aquest vídeo, del 2007, s’hi donen explicacions, informació sobre el procés d’introducció de les llavors transgèniques en l’agricultura. La majoria de posicions sobre el tema són negatives, i només una d’elles defensa aquest procés -que ja està engegat, i ningú sap com es para-, i basant-se, atenció!, en l’argument que en els vuit anys que han passat des de la introducció de llavors modificades genèticament en els sembrats d’aquella explotació agrícola concreta no s’ha donat ni un sol cas de malaltia en els consumidors…
Quina garantia és, aquesta? ¿Un període tan curt és suficient per arribar a les conclusions tan optimistes que manifesta aquest representant del sector que defensa -i imposa, a la pràctica- una tècnica tan nova? Des del punt de vista científic, això no deu ser precisament ortodox; i des del punt de vista del ciutadà de peu, es pot dir que és simplement al·lucinant. Però hi ha una altra cosa que aquest senyor no diu, i és que, dit ras i curt, aquestes empreses multinacionals (cinc!, no més) estan fent servir els consumidors de tot el planeta com a conillets d’índies.
La llista d’objeccions que li baixen de totes bandes, a la producció i comercialització de llavors transgèniques, és molt llarga, i algunes d’elles -i totes en conjunt- fan posar els pèls de punta: mireu, ni que sigui cinc minuts, el vídeo del cuc i el blat de moro i ja m’ho sabreu dir…

Els raonaments contraris a aquesta indústria estan consignats al vídeo que he plantat a dalt, però en faig aquí un petit resum, que tot i això resulta aclaparador:

—Les empreses que comercialitzen aquest gra no es molesten a etiquetar els productes derivats que en porten. Per tant, deixen el consumidor sense la possibilitat de triar. Aquell vell adagi que deia que “el client sempre té raó”, en el cas dels compradors de supermercats i botigues d’aliments ha deixat de tenir sentit, perquè ara el client no sap què compra, realment.

—Les (5) empreses que monopolitzen el mercat dels transgènics estan experimentant en realitat amb tots els consumidors que compren, vulguin o no, ho sàpiguen o no, els seus productes… (I potser en el futur, si algun dia acaben creant problemes seriosos de salut en la població, encara faran negoci amb els medicaments per pal·liar-los: al capdavall, ells deuen ser els que tenen més informació sobre les alteracions genètiques, encara que no la tinguin tota).

—I no la tenen tota, la informació: quan es trenca la cadena d’ADN per inserir-hi un gen aliè, no se sap ben bé per on es trenca, i què es trenca, i amb quines conseqüencies per a l’organisme receptor, i tampoc per als homes o animals que se’l menjaran posteriorment: el gen tòxic passa a la cadena alimentària.

—Des del punt de vista ecològic, o etològic, el propòsit d’aquest negoci -fer determinades plantes resistents a determinades plagues- és molt discutible, ja que en la cadena tròfica, un animal eliminat (un cuc nociu per al blat o el blat de moro, per exemple) és substituït tard o d’hora per un altre.

—La lògica industrial, productivista, del tipus d’agricultura que promocionen els transgenetistes afavoreix els latifundis, i en la mateixa proporció va en contra del pagès tradicional, del pagès petit i dels que es dediquen a l’agricultura biològica: amb la presència no volguda dels transgènics, l’agricultura biològica queda encara més desprotegida legalment, i l’agricultor més desemparat laboralment, ja que un producte biològic contaminat de transgènics no es pot comercialitzar com a tal.

—”Sense haver sembrat panís transgènic, cullo panís transgènic”, diu un agricultor a la cinta; i com diuen les pancartes dels que protesten emprenyats, i desesperats, davant les dimensions que està agafant el problema, “la coexistència és impossible”: un camp que tingui un altre camp veí sembrat amb llavors modificades genèticament acabarà tard o d’hora contaminat, a través de la pol·linització. “Si el vent és capaç de portar sorra del Sàhara fins a aquestes latituds nostres, com no ha de ser capaç d’escampar les llavors transgèniques d’un camp a un altre?”, es pregunta un tècnic de l’administració.

—Una altra conseqüència greu d’aquest procés -sembla que imparable- pot ser, molt probablement, la pèrdua de diversitat biològica, a la curta o a la llarga.

Ho és, d’imparable, aquest procés engegat? Han obert (els 5 Magnífics) la capsa de Pandora i no hi ha tornada enrera?  “Això està fora de control”, assegura David Hammerstein, eurodiputat d’Els Verds. Si això ho diu un polític, la pregunta és obligada: i què hi diuen els seus companys de classe? I sobretot, ¿com és que han permès que una cosa potencialment tan greu s’hagi pogut escampar per tot el planeta amb tan poques garanties i alhora amb tan pocs controls i resistències?
Però no els castiguem gaire, pobrics, els nostres benvolguts representants legisladors, que acaben de passar l’examen de les eleccions al Parlament Europeu i prou feina tenen a analitzar els alts nivells d’abstencionisme que hi ha hagut i a entendre’n les seves misterioses causes…