Transgènics: qui molt corre ve que cau
Deixa un comentari
Companys, companyes,
Enmig del
desencant polític que estem vivint en els darrers temps, PSC, CiU
i PP han iniciat els tràmits per avortar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) sobre transgènics impulsada per la Plataforma ‘Som lo que Sembrem’. Així pretenen respondre a la
preocupació activa de la societat catalana per la seguretat alimentària, el medi
i el futur de la pagesia tradicional.
Per intentar
evitar aquesta maniobra antidemocràtica, humiliant i del tot irresponsable,
necessitem la vostra IMPLICACIÓ en la gran MANIFESTACIÓ que organitzem sota el
lema ‘DEMOCRÀCIA, SALUT I BONS ALIMENTS’. Depèn de la vostra participació que
aconseguim fer visible la demanda social d’un NOU MODEL ALIMENTARI, SANITARI I
PAGÈS.
Per això, us
demanem que no us prengueu aquesta convocatòria com una més i
–Confirmeu
l’assistència a l’acte (o la vostra impossibilitat d’assistir-hi)–Passeu aquesta
convocatòria a tots els vostres contactes que pugueu–Feu-ne la màxima
difusió en els vostres pobles i ciutats-Porteu cinc
persones amb vosaltres a la manifestació–Participeu en
l’organització dels desplaçaments des del territori–Mantinguem el grau
que hem aconseguit de conscienciació sobre aquest tema i cerquem aliances amb
les bases dels partits que s’hi oposen
Ara és el
moment!!!
Som lo que Sembrem
|
Diumenge, 28 de |
AUTOCARS
ORGANITZATS: La
Seu d’Urgell –
Berga – Manresa / Balaguer- Lleida – Borges Blanques – Vilafranca / Pobla de
Segur – Cervera / Figueres – Girona / Tortosa –
Tarragona
Reserves i
coordinació general: Tel. 973450683
Tota la
informació a: www.somloquesembrem.org
‘Som lo que
Sembrem’ C/ Barcelona, 72-baixos. 25600. Balaguer
______________________________________________________
Sota el lema “Salvem la ILP sobre transgènics” m’ha arribat a la bústia
aquesta convocatòria que reprodueixo, amb la qual estic d’acord. Em
desespera tanta campanya per salvar coses (“Salvem el Ter”, “Salvem
l’Empordà”, “Salvem l’ensenyament laic, gratuït i democràtic”, “Salvem
les Guilleries”, “Salvem els Aiguamolls de l’Empordà”…), però no pas
per les campanyes en si, sinó pel fet esgotador que ens quedin com a
últim recurs per evitar catàstrofes en mans d’una gent que sempre els
sembla que no ve d’un pam (comparat amb la importància d’omplir-se ells
les butxaques, generalment) i que, negoci que ullen, negoci que posen
en marxa immediatament, sempre amb pressa, no fos cas que les
al·legacions els espatllessin l’ocasió, tan calba que la pinten!…
Després resulta que, si alguna d’aquestes campanyes té èxit, malgrat tractar-se d’una lluita de David contra Goliat, com va passar amb les dues últimes que he posat d’exemple i que un servidor va viure de la vora, en Goliat és el primer a ufanar-se’n i a presentar l’èxit aconseguit no pas com a propi, que això ja seria tenir massa barra, però sí com a mèrit del país, en general, sense recordar que en el seu moment allò va penjar d’un fil, i que si no es va trencar no va pas ser gràcies a ells, precisament.
Els Aiguamolls de l’Empordà en són un cas paradigmàtic: aquesta bonica postal turística i aquesta important reserva natural existeixen avui perquè algú -un grapat de hippis i d’això que ara en diríem altermundistes- va acampar durant setmanes al lloc on s’havia de perpetrar una urbanització, amb carrers i canals, prolongació de la d’Empúriabrava (la “Venecia española”, com en deien, quin horror!, l’altre dia en un reportatge a TVE), i es va posar davant de les excavadores per no deixar-les avançar. Ara tot és pàtria, que deia aquell.
El tema dels transgènics és molt més complicat, però té en comú amb els altres en els quals hi ha hagut forcejament amb els opositors la pressa: la pressa per engegar el negoci, tot i sabent que en la implantació d’aquestes llavors al territori hi ha molts punts foscos que la fan com a mínim sospitosa.
I si no, si està tot tan clar, ¿per què no s’expliquen clarament? I com és que es posen pals a les rodes d’aquesta ILP de la Plataforma Som lo que Mengem? De què tenen por?
Diuen que és una alternativa molt interessant per al país i que ha de comportar tants i tants de beneficis (entre els arguments dels que hi estan a favor hi ha ni més ni menys que l’eradicació de la gana al món, poca broma!). Potser és així, però aquestes millores no són pas a canvi de res: igual com passa amb l’energia nuclear, igual com passa amb l’estesa de la línia ferroviària del TGV i l’elèctrica de la MAT, aquí hi ha uns riscos i uns costos que ha d’assumir el país en el seu conjunt, i no només els promotors d’aquestes iniciatives. La pregunta del milió, doncs, seria aquesta: ¿Per què no es presenta primer al país una informació correcta i contrastada sobre allò que es pot guanyar (i allò que es pot perdre a canvi) amb aquestes importantíssimes iniciatives, i després per què no es dóna l’oportunitat al poble que expressi en referèndum la seva opinió, sobre si vol o no que tirin endavant?
En el sistema judicial ja fa temps que hi ha implantada la figura del jurat popular, però veient les resistències que troben les iniciatives legislatives o les consultes populars, un pensa que les classes dirigents (diguem-ne així) continuen pensant que el poble és immadur i infantil, i que el jurat popular fa molt modern, però que no passa en realitat de ser una figura decorativa.