L'Hereu Riera

Al voltant de la irrupció, per segona vegada, de Florentino Pérez a la Casa Blanca madrilenya s’han dit i escrit tota mena de comentaris, i en quasi cap d’ells no hi ha faltat la paraula “escàndol”, davant el dispendi estratosfèric del riquíssim personatge que hi ha entrat novament com un vendaval i amb el talonari per bandera.
Els del seu bàndol han justificat les maneres florentines d’anar amb la mà foradada lligant cracs d’aquí i d’allà i inflant el mercat de futbolistes, que està certament revolucionat. Entre ells hi ha el nou entrenador, Manuel Pellegrini, també fitxat ell mateix en un plis a canvi d’un bon grapat d’euros (ja sap on s’ha ficat, aquest pobre home?…); el director tècnic de la casa, l’argentí Jorge Valdano, que ha raonat la moguda, com fa ell, amb uns arguments tan brillants com estrambòtics, i tota la madrilenyeria en pes.
Però de l’altra banda ha caigut un autèntic ruixat de crítiques, des de les més ferotges, com les del mateix president del Barça, Joan Laporta, que hi ha vist tints “imperialistes” (i segurament encara s’ha mossegat la llengua), a les més suaus dels que han parlat de la xocolata del lloro que són en realitat les quantitats pagades (l’última d’avui mateix, amb el fitxatge de l’entrenador Ettore Messina per a la secció de bàsquet, precisament el mateix dia que el Barça del jove Xavi Pasqual es proclamava campió de lliga!), si es comparen amb les quantitats que es guanyen i que es malbaraten en tants altres àmbits de la societat, i en general les escandaloses muntanyes de diners que es remenen en el món de les finances…
Quina confusió!, quin mareig, marededéu! Però de sobte, enmig d’aquest anar i venir d’opinions enceses (sense que hi hagi faltat la de l’arquebisbe de Barcelona, compte!, que ha destacat la dimensió ètica de les operacions realmadridistes), va i apareix a la premsa un article carregat d’informació que deixa les coses clares com la llum del dia. És tan bo, que no em resisteixo a reproduir-lo aquí. Passin i vegin, senyors:

«Què tenen en comú Malcolm Glazer i Marc Rich? Són dos dels més influents líders del lobby jueu als Estats Units, a banda de tenir un sac de milions de dòlars. Si algú és amant de les grans conspiracions també descobrirà que són dos personatges acusats de liderar una trama que pretén canviar la història d’Israel i Palestina a través de la Viquipèdia [sic]. Glazer, magnat de la comunicació  i de l’alimentació als EUA, és el propietari del Manchester United que fa uns dies ha ingressat la modesta xifra -per al seu volum de negoci personal- de 94 milions d’euros per la venda de Cristiano Ronaldo al Real Madrid.
Però què són 94 milions enmig d’un oceà d’accions i beneficis diversificats en multitud de companyies i continents? Xavalla.
Per això m’estranya l’escàndol que ha provocat l’efecte Ronaldo i sobretot el misteri sobre l’origen d’aquests milions, una minúcia com podran comprovar si continuen llegint.

[continua]

Deixant de banda que Florentino Pérez té uns 1.200 milions d’euros valorats en accions d’ACS -això sense comptar el seu patrimoni personal i les seves inversions en altres empreses- i que els bancs més que obrir-li la porta li fan bany i massatge directament, hauríem de saber amb qui tractem quan parlem de la junta directiva del Real Madrid. La mà dreta de Pérez, Fernando Fernández Tapias –Fefé per als amics-, no és que tingui crèdit lliure als bancs, sinó que la seva ombra és tan perversa i el seu poder d’influència tan il·limitat que per a ell anar al mercat del futbol deu ser com qui va a jugar al dòmino amb els amics.
Quan va ser president de la Cambra de Comerç de Madrid les denúncies per aprofitar-se del càrrec en benefidci propi ja van provocar un gran escàndol per les despeses destinades a la seva seguretat i a la generositat que mostrava amb empreses lligades al seu entorn familiar i de negocis. Se’n va sortir com si res perquè de contactes no n’hi falten. És un dels intocables de Gallardón, per exemple.
La llista d’amics de Fefé, però, l’encapçala precisament el company de lobby de Malcolm Glazer, Marc Rich, que fa honor al seu cognom. Forbes calcula que la seva fortuna supera el bilió d’euros. I això que estem en recessió… Rich encara avui és considerat l’evasor d’impostos més important de la història dels EUA. Els sobrenoms que s’ha guanyat van des de Goldfinger fins a Gran Drac de la Corrupció o Monsieur Pétrole. El 1983 va ser acusat de frau fiscal, fals testimoni i altres delictes comercials als EUA. El fiscal més ambiciós de Nova York, Rudolph Giuliani -que en el futur seria l’alcalde de la ciutat-, va aconseguir condemnar-lo, però Rich va desaparèixer cap a Suïssa. El 2001 va obtenir, per a escàndol de molts, un indult concedit per Clinton el seu últim dia de presidència. Abans del perdó, Clinton havia rebut un feix de cartes intercedint pel seu indult, sobretot des d’Israel i el Mossad i des d’Espanya, d’on van arribar dues peticions especialment significatives, la del rei Joan Carles -sempre vinculat als foscos negocis de Rich- i la de Fernández Tapias. Rich, ja nacionalitzat espanyol pel PP i propietari de l’empresa del Prestige [el petrolier enfonsat davant la Costa da Morte gallega], és un home agraït per aquests favors i per això, a banda de traficar amb armes i amb petroli embargat i de cobrar comissions il·legals arreu, té negocis en comú al país de Kaká [el Brasil] amb Fefé i també s’ha interessat per les ramificacions immobiliàries a l’Estat espanyol al costat d’un altre dels grans aliats de Florentino Pérez, el poderós Lalo Azcona, amic de tots aquells que manen a Madrid, tant si són socialistes com si són populars. El que compta és que els milions ragin.
Tots ells estan pendents ara de les requalificacions que comportin uns hipotètics Jocs Olímpics a Madrid. En les xifres que els seus analistes els han mostrat hi ha tants zeros que segur que tots plegats es fan un fart de riure cada vegada que llegeixen que la seva inversió futbolística ha escandalitzat. I deuen pensar: “Si ens coneguessin de veritat, què dirien?”».

[La corrupta ombra de Fefé, del “Diari de Redacció” de Lluís Simon, dins El 9 Esportiu, 17.6.2009]