L'Hereu Riera

Després diuen que això de les ones electromagnètiques són collonades per espantar les veies…
Com que aquest vídeo m’ha arribat per correu amb una nota que deia “Mireu-vos-el abans no el despengin de la Xarxa”, us explico de què va (en faig videodescripció, com si diguéssim, per si de cas no hi heu sigut a temps i Ells l’han eliminat abans no l’hagueu pogut visionar): es veuen (o es veien) uns mindundis que posen damunt d’una taula quatre mòbils, en forma de creu, i enmig, en el petit espai que queda entre els quatre capçals, hi han posat uns grans de blat de moro que, quan s’activen els mòbils mitjançant sengles trucades simultànies des d’un altre mòbil, en cosa de pocs segons queden convertits en popcorns, en crispetes, …i aquests marrecs fins i tot se les cruspeixen!

¿Queda confirmada, doncs, amb aquest senzill però inapel·lable experiment, la teoria de la conspiració de les ones electromagnètiques que tant de mullader va fer en el seu moment, abans no es generalitzés tan massivament com ho ha fet l’ús del mòbil, i que les companyies telefòniques volien reduir a simple llegenda urbana? Esperem a veure quant de temps dura el vídeo penjat a la Xarxa…

Els catastrofistes parlaven de perill de lesions al cervell, i els científics i/o tècnics de les companyies de telecomunicacions deien que d’això res de res, que era pur alarmisme sense fonament… Com va acabar, el debat? Que jo sàpiga, colgat sota l’èxit de l’invent i de la muntanya infinita de mòbils venuts a tot el planeta.

Si fa no fa com la disputa sobre les altres ones electromagnètiques: les que desprenen les línies elèctriques d’alta i de molt alta tensió que travessen boscos i camps per dur-nos el flux energètic a les nostres cases, oficines, tallers i fàbriques i per dur el flux monetari a les butxaques dels accionistes anònims de les companyies subministradores. Què se n’ha fet de la discussió científica? A diferència de les línies elèctriques, aquesta sembla que sí que ha sigut possible soterrar-la ben soterrada…
Quan empenyen cap a l’objectiu tants i tan poderosos interessos com aquí, no hi ha obstacle insalvable, ni argument que no es pugui contrarestar… o desoir. En un dels debats que hi ha hagut intermitentment als mitjans sobre la línia de la MAT en fase d’implantació al territori (per l’efectiva via dels fets consumats, es veu), els opositors a la línia parlaven de conceptes com els de perill per a la salut ambiental i de la població; de pèrdua del “valor d’herència”, de valor patrimonial, de valor d’existència; d’impacte visual; de pèrdua d’oportunitat per a les energies alternatives…; i també de l'”aprofitament afegit” del túnel que es podria fer en el cas de soterrar la línia. Doncs tot això no compta. “REE té en compte només els costos directes”, es lamentaven els portaveus dels contraris a la nova línia…

El negoci és el negoci. I els negocis descontrolats són els negocis
descontrolats. Però no ho serien si les lleis no haguessin permès que es
descontrolessin: Aquí sí que hi ha una bona teoria de la conspiració, i amb uns bons fonaments teòrics, i sobretot campant des de fa segles per tots els camps de la realitat (l’últim efecte constatable és aquesta simpàtica crisi que ens té distrets a tots amb el seu negre chapapote). I tanmateix els conspiranoics, tan avisats que són, aquesta ni la veuen ni l’ensumen.