L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

Suma-t’hi: de mica en mica s’omple la pica

Deixa un comentari

Al Doctor No no le viene a la pantalla, com ha dit algú, “això de la tercera via”: no li consta, i per tant no té ni idea de quina cosa és ni de què va. I no ho diu, però se li veu: tampoc li importa un rave, el lío aquest que volen vendre no se sap a qui (Rajoy queda clar que no els hi compra pas) el duo melòdic Navarro & Duran (i se suposa que també sengles formacions liderades per ells).
Aquesta vegada ho ha dit des del Japó (on ha tingut ocasió de quedar com un senyor felicitant les autoritats capitalines per haver birlat la candidatura olímpica 2020 a Madrid), i concretament des de Fukushima (on ha quedat encara més millor essent el primer mandatari mundial a acostar-s’hi després de l’accident nuclear provocat pel tsunami, l’any passat, i a fer-se la foto, enmig dels aplaudiments de l’agraïda parròquia local).

El nostre monolingüe Presidente continua, doncs, arreglant el món tot aprofitant la tranquil·litat total que impera en el Miniimperi castellà, on tot està sota control (salvo algunes algarabías puntuals al nord-est, però res greu, res que no es pugui arreglar amb una mica de diàleg i unes bones allargues que ajudin a passar dies i a empènyer anys). Avui mateix ha martellejat altre cop les nostres sofertes orelles amb el rotllo de “la nació més vella [sic] d’Europa” en la qual hi ha “de siempre” inserida Catalunya, des del dia que s’hi va inserir així, “sin más”
Deu ser cosa de la llunyania que tant cultiva, de la distància (mental, sobretot) que manté obstinadament, i que deu ser realment insalvable, perquè mentre el nostre estadista galaico-espanyol va fent tombs pel món per salvar el món i Espanya, de passada, a dins de Catalunya mateix acaba de donar-se a conèixer a través d’un vídeo una associació de catalans castellanoparlants que estan inequívocament a favor de la independència del nostre país. A Rajoy, de moment, no l’hi consta. (I tampoc a la seva delegada Alícia a la Regió de les meravelles, que avui s’ha passejat per les emissores catalanes explicant-nos, en contrast amb les maldats separatistes, el bé de Déu dels últims Pressupostos del caradura ministre Montoro).

Clar i castellà:  Asociación SÚMATE: Juntos vamos a construir un nuevo país.

“Tornaria a parlar tendrament d’aquesta terra,
parlaria a tothom del seu alè constant,
tornaria a parlar amargament de tanta guerra,
parlaria a tothom dels gemecs del mar.

“Cap on sigui que giro el cap i pertot on miro
veig la mateixa colla de porcs
potinejant el món i fent destrossa.
Sí, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana…”

 

Tornaria a parlar tendrament d’questa terra,
parlaria a tothom del seu alè constant,
tornaria a parlar amargament de tanta guerra,
parlaria a tothom dels gemecs del mar.

Cap on sigui que giro el cap i pertot on miro
veig la mateixa colla de porcs
potinejant el món i fent destrossa.
Sí, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana.
Senyors que maneu tant:
Si escopiu al cel, us caurà a la cara!
Si pixeu contra el vent, us mullareu les cames!
Ai, aquesta és una terra desconcertada
que dóna voltes sense parar,
que sembla malalta i cansada,
trista i desanimada,
que sembla decidida a acabar amb la seva vida.
 
Tornaria a parlar tendrament d’aquesta terra,
parlaria a tothom del seu alè constant,
tornaria a parlar amargament de tanta guerra,
parlaria a tothom dels gemecs del mar.

Ai, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana!
Són uns fills de puta acabats,
sempre foten la punyeta,
Estats-carronya! Bèsties de guerra!
Les seves festes són criminals.
Alceu els cossos! L´hora ha sonat!
És la rauxa dels condemnats!
Ballarem amb energia damunt tota la porqueria
Perquè aquesta és una música tossuda i obstinada
Música per a ferir-se els peus,
ballant-la al seu voltant.

Sí, han de caure les muralles. Totes, totes, totes!
Les trompetes estan preparades!

 
[En memòria de Josep Fortuny, 1952-2013]

______________________________________

[Foto de l’entradeta: Xavier Bertral Araima, diari Ara]

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Societat el 3 d'octubre de 2013 per mininu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.