L'Hereu Riera

Va trobar-lo una minyona
dins la fràgil nau de vímet
a la riba del gran riu,
i fou salvat de les aigües
perquè salvés la memòria
i la vida del seu poble
enfangat al regadiu,
cremat al sol del desert.
Cent anys després,
que semblen mil,
encara enyorats del Nil
i aquell bé de déu de cebes,
Moisès s’aparta del camí,
un trenta-u de desembre,
s’asseu a terra i contempla
les cortines del capvespre:
una nit més i serà dematí.