Pirates navegant sobre les ones
Deixa un comentari
L’Observatori de la Ràdio a Catalunya (OBS) va presentar ahir [22 d’octubre] l’Informe sobre la ràdio a Catalunya 2008,
una publicació anual que vol ser una àmplia panoràmica del sector. El
director de l’OBS, Josep Maria Martí, va assegurar que la proliferació
de les emissores de ràdio il·legals és, juntament amb la crisi
econòmica, un dels problemes greus que afronta el sector. El conseller
de Cultura i Mitjans Audiovisuals, Joan Manuel Tresserras, es va
comprometre a «endreçar el dial».
Catalunya té 565 emissores públiques, 192 de privades i 128 d’il·legals. L’Informe sobre la ràdio a Catalunya
2008,
presentat ahir, revela que es va produir un augment del nombre
d’emissores pirates entre el 2007 i el 2008, un fet que preocupa el
sector. El director de l’OBS, Josep Maria Martí, va qualificar de «frau
a l’audiència» aquestes emissores.
Eines no eficaces
El
conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras,
va reconèixer que les eines disponibles per lluitar contra la
«pirateria a les ones» no són eficaces, i que això facilita
«l’efervescència d’aquest tipus de pràctiques». Amb tot, Tresserras va
assegurar que «mai com ara» s’havia actuat tan sistemàticament sobre
aquest fenomen i que en aquests moments hi ha en marxa una setantena
d’expedients. Un d’aquests casos és Esradio.fm,
la ràdio de Losantos. Per Tresserras, malgrat la voluntat política, el
cert, però, és que les lleis no afavoreixen el control d’aquestes
pràctiques il·legals, un fet que saben els que infringeixen la llei i
que té difícil solució sense un marc normatiu adequat.
Llei audiovisual
Tresserras
va anunciar que està en tràmit la llei espanyola de l’audiovisual, que
un cop aprovada hauria de permetre «una acció immediata i fulminant»
sobre les ràdios sense llicència. Aquesta llei habilitarà les
administracions per poder actuar i ocupar «aquelles franges de
l’espectre radiofònic que no han estat planificades i concedides
legalment»
[Font: www.elpunt.cat]
128 emissores pirates 128: quina sorpresa! No estem pas parlant de 4 gats…, realment el conseller Tresserras tindrà feina a endreçar el dial…! Una altra sorpresa, i no pas més agradable, és que la conselleria de Cultura estigui esperant que s’acabi de tramitar una llei espanyola de l’audiovisual, per poder posar fre a aquesta activitat pirata, i que no es tinguin eines legals, ni des de l’Estat ni des de Catalunya (no tinc present què diu l’Estatut sobre aquest important segment, però hem de deduir que no hi incideix, cosa difícil d’entendre en un articulat tan detallista en tants altres aspectes) per combatre-la.
Sigui com sigui, és d’esperar que el conseller tingui en aquesta tessitura més sort que la que ha tingut, o està tenint, en la penosa partida de ping-pong dels repetidors de TV3 al País Valencià (l’última notícia, donada per la mateixa TV3 en uns escassos 30 segons, és que el desgovern valencià s’ha sortit amb la seva de fer tancar un dels últims repetidors -el tercer- d’Acció Cultural del País Valencià), i que tingui sort també en la implantació -i sobretot en el compliment- de la llei del cinema, que preveu la paritat en el doblatge de pel·lícules estrangeres al català.
L’anunci de la llei -l’enèsim intent- ha aixecat un rebombori inversament proporcional al del tancament del repetidor d’ACPV, amb les habituals queixes dels exhibidors i dels realistes de granit (apel·lant al possible/probable boicot de les majors americanes), els escarafalls de sempre dels hipòcrites partidaris a ultrança de la llibertat de mercat (que no tenen per a res en compte la falta de llibertat d’aquest país durant mig segle per funcionar i expressar-se en la llengua del país), els acostumats txascarrillos d’analistes de la TV com Sergi Pàmies (que assegurava, aquest dia, que la llei arriba tard i que, quan entri en vigor, el cinema tal com l’hem conegut ja no existirà), i la típica enfilada per les branques dels ferris defensors de la versió original en subtítols.
Entre aquests últims no hi ha faltat tampoc aquesta vegada l’Àngel Quintana, crític de cinema i professor universitari, que deplora “el costum heretat de l’època feixista que ha situat l’Estat espanyol a la cua de la pràctica, domini i coneixement d’altres idiomes, sobretot l’anglès”. Quintana celebra el fet que la nova llei obri una “escletxa” que permeti anar cap a l’ús progressiu de la VOS, però també denuncia els brams dels que rebutgen de pla el capítol de sancions que preveu la llei: “L’escàndol també és gratuït. L’aprovació de qualsevol llei suposa automàticament la creació de sancions per a aquells que la incompleixin”.
No era el tema d’aquest post, però ara que hi estem posats, l’article de l’Àngel Quintana s’estén a parlar d’una qüestió associada i prou important com és la rendibilitat cultural, si s’ha de mesurar en xifres (entrades venudes, diners) o en prestigi. I ho fa a propòsit de la coneguda disposició del flamant nou gestor del cinema espanyol, Ignasi Guardans, en el sentit de prioritzar -que ja té nassos!- les subvencions per a les produccions més exitoses, cosa que ha fet emprenyar molta gent de la professió. Quintana explica que les declaracions del conseller Tresserras fan pensar que estaria també en aquesta línia a l’hora de promocionar des de la Generalitat les pel·lícules produïdes al país.
Tanmateix, aplaudeix que l’esborrany de la llei prevegi la creació d’un circuit de sales d’exhibició que permetria la difusió del cinema subvencionat i de les produccions amb segell cultural. “L’alternativa de crear un circuit de sales concertades és clau per assegurar el futur cultural del cinema. Si no es té cura d’aquest circuit, l’únic que acabarà aconseguint la llei és que les pel·lícules americanes en 3-D siguin en català, i això té poc a veure amb la cultura cinematogràfica”.