Per fi fa bon temps: plou!
Deixa un comentari
Ja plou.
Cinc dies que plou
i no es pot treballar.
Què fa el cel amb nosaltres,
pobres homes de fam i de carn?
I plou.
Cinc dies que plou,
cinc dies que vivim
sense sou.
I plou,
i no es pot treballar.
I jo no vull les fàbriques,
les estrangeres fàbriques,
on moren més que viuen,
tant d’amics que jo tinc,
tant d’amics que se n’han anat.
I plou.
Cinc dies que plou,
cinc dies que vivim sense sou,
i plou,
i no es pot treballar.
Cinc dies que plou,
i plou, i plou, i plou, i plou, i plou.
[Raimon, Cançó del que es queda]
Això era abans, quan plovia-plovia. No com ara, que o no plou, o bé cauen quatre gotes i ens hem de sotmetre a autosuggestió per convèncê’ns que aquelles “precipitacions” ens salvaran de les restriccions d’aigua a l’estiu… Abans també n’hi havia de sequera, cert, i combinada amb ruixats sobtats i a voltes violents, tan concentrats que no donaven temps a la terra d’aprofitar aquella aigua, per a desesperació de pagesos, sobretot, i dels que no n’eren, com el mateix Raimon, que cantava allò de “Al meu país la pluja no sap ploure: o no plou, o plou massa”… Però el que queda fora de tot dubte és que últimament ens fem un fart de mirar al cel, a desgrat de tanta tecnologia fina i tanta sofisticació tècnica… I encara estem discutint sobre l'”aprofitament” o no de l’aigua dels rius que “llencem” al mar, malaguanyada (J Pla, sense anar més lluny), si en fem venir del Roine, o si la dessalem…, solució, aquesta última, que diuen que surt tan cara.
És així?, vull dir: és així inevitablement? M’agradaria saber-ho, perquè existeix una alternativa -teoria i pràctica, compte!- que, com que té tota la pinta de ser genial, de moment pateix la sort de tants invents genials: que no hi ha qui li faci ni putu cas, per aquests verals, que és d’on és l’inventor. En parlarem en un proper post, que el tema dóna molt de si…
Mentrestant, posem bona cara al mal temps, com fan els pobres nois del grup Travis en el vídeo, que a la regió de Girona, si més no, avui ha descarregat, finalment!, i ho ha fet amb un preludi espectacular: una pedregada que ha deixat el paisatge de davant de la meva finestra blanc talment com si hagués caigut una nevada. Gràcies, déu de la pluja! Ja era hora…