L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

Mon plat pays

Deixa un comentari

Un regal per a políglotes: una cançó francesa cantada pel seu autor –un belga– en flamenc. A sota, la versió en francès, i perquè ningú es perdi, afegeixo en cada cas la lletra, i tradueixo, perquè ningú es queixi (especialment cap dels ciutadans cosmopolitavetònics) que el deixem de banda de manera intolerable, la frase següent, que em sembla molt subratllable: “(Mi país) con un cielo tan bajo que te enseña a ser humilde”. De res (De nada).
L’autor i intèrpret de la peça és Jacques Brel (Brussel·les, Bèlgica, 1929 – Bobigny, França, 1978). El plat pays de la cançó és, no cal dir-ho, el seu país natal.


Wanneer de Noordzee koppig breekt aan hoge duinen
En witte vlokken schuim uiteenslaan op de kruimen,
Wanneer de norse vloed beukt aan het zwart basalt
En over dijk en duin de grijze nevel valt
Wanneer bij eb het strand woest is als een woestijn
En natte westewinden gieren van venijn,
Dan vcht mijn land…Mijn vlakke land…
Wanneer de regen daalt op straten, pleinen, perken,
Op dak en torenspits van hemelhoge kerken,
Die in dit vlakke land de enige bergen zijn,
Wanneer onder de wolken mensen dwergen zijn,
Wanneer de dagen gaan in domme regelmaat
En bolle oostenwind het land ng vlakker slaat,
Dan wacht mijn land…Mijn vlakke land…
Wanneer de lage lucht vlak over het water scheert,
Wanneer de lage lucht ons nederigheid leert,
Wanneer de lage lucht er grijs als leisteen is,
Wanneer de lage lucht er vaal als keileem is,
Wanneer de noordewind de vlakte vierendeelt,
Wanneer de noordewind er onze adem steelt,
Dan kraakt mijn land…Mijn vlakke land…
Wanneer de Schelde blinkt in zuidelijke zon
En elke vlaamse vrouw flaneert in zon-japon
Wanneer de eerste spin z’n lentewebben weeft
Of dampende het veld in juli-zonlichtheeft,
Wanneer de zuidewind er schatert door het graan
, wanneer de zuidewind er jubelt langs de baan,
Dan juicht mijn land…Mijn vlakke land…

Avec la mer du Nord pour dernier terrain vague
Et des vagues de dunes pour arrêter les vagues
Et de vagues rochers que les marées dépassent
Et qui ont à jamais le cœur à marée basse
Avec infiniment de brumes à venir
Avec le vent d’ouest écoutez-le tenir
Le plat pays qui est le mien


Avec des cathédrales pour uniques montagnes
Et de noirs clochers comme mâts de cocagne
Où des diables en pierre décrochent les nuages
Avec le fil des jours pour unique voyage
Et des chemins de pluie pour unique bonsoir
Avec le vent de l’est écoutez-le vouloir
Le plat pays qui est le mien


Avec un ciel si bas qu’un canal s’est pendu
Avec un ciel si bas qu’il fait l’humilité
Avec un ciel si gris qu’il faut lui pardonner
Avec le vent du nord qui vient s’écarteler
Avec le vent du nord écoutez-le craquer
Le plat pays qui est le mien

Avec de l’Italie qui descendrait l’Escaut
Avec Frida la blonde quand elle devient Margot
Quand les fils de Novembre nous reviennent en Mai
Quand la plaine est fumante et tremble sous Juillet
Quand le vent est au rire, quand le vent est au blé
Quand le vent est au sud, écoutez-le chanter
Le plat pays qui est le mien

Aquesta entrada s'ha publicat en Espai sideral el 18 de setembre de 2010 per mininu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.