Més de 50 anys sense bombardejar Barcelona
Deixa un comentariSi la tocada d’ous fos un esport homologat, Espanya se n’emportaria tots els trofeus, i sempre per golejada, si més no a l’hora de competir contra el País Català. Encara no ens havíem refet de l’emprenyada provinent de Maó, on el PP de la ciutat pretén que el topònim torni a la seva antiga grafia franquista (franquista, sí: diguem les coses pel seu nom), i ho proposa amb un referèndum popular (un referèndum, sí) en què el poble ha de poder triar només entre dolent i pitjor (“Mahó” i “Mahón”), que va l’espanyol advocat, polític i professor universitari Gregorio Peces Barba i es despenja amb un suposat txascarrillo ple d’ofenses envers els catalans, aprofitant, com diuen a la Meseta, que el Pisuerga passa per Valladolid… No li sabíem, aquesta vena jocosa, al vell ponent constitucional (a part de la mateixa broma pesada de la seva reconsagrada Constitució espanyola i només espanyola), però a fe que s’ha despatxat a gust: ni més ni menys que fent broma, diguéssim, amb referència a la famosa dita del sinistre general Espartero en el sentit que per anar bé “Barcelona hauria de ser bombardejada cada cinquanta anys”. Aquesta és la crònica dels fets, en versió de Vilaweb:
«Gregorio Peces-Barba, un dels ponents de la constitució espanyola de 1978 i ex-president del congrés espanyol, ha dit avui que a Espanya potser li hauria anat millor si s’hagués annexionat Portugal i no Catalunya (àudio). I ha afegit: ‘No sé quantes vegades es va haver de bombardar Barcelona, però aquesta vegada se solucionarà tot sense necessitat de fer-ho’. Ho ha declarat durant el desè congrés d’advocats espanyol que es fa a Cadis. Aquestes paraules han encès els advocats catalans assistents al congrés, que s’han aixecat, han abandonat la sala i han emès un comunicatde protesta.
»’Quan el comte duc d’Olivares va trobar-se al mateix temps amb l’aixecament dels catalans –que, per cert, celebren sempre les seves festes anomenades nacionals per derrotes — i els portuguesos, es va prendre una decisió: deixar els portuguesos i quedar-nos amb els catalans’, ha dit Peces-Barba, que s’ha demanat: ‘Què hauria passat si ens haguéssim quedat amb els portuguesos i deixat marxar els catalans? Potser ens hauria anat millor’».
A l’entrada d’aquest intel·lectual a la Viquipèdia, actualitzada avui mateix, s’explica sobre aquest succés que el graciosíssim home de lleis madrileny va replicar a la plantada dels advocats catalans dient: “Deixeu que se’n vagin els que se n’hagin d’anar”, i que més tard va afirmar que tot plegat es tractava d’una simple broma. Unes hores després es veu que, en una entrevista radiofònica a la Cadena SER, va disculpar-se, però afegint tot seguit que els catalans “hauríeu de fer-vos mirar el sentit de l’humor” i va recomanar-nos “no ser tan susceptibles”, dirigint-se a l’entrevistadora, Gemma Nierga, periodista catalana.
S’entén que se sentissin ofesos, els representants a Cadis de l’advocacia catalana, i van tenir una reacció plausible. Però encara seria millor que prenguessin bona nota de la facècia, de cara al futur. Ells més que ningú haurien de saber quina mena de cuques, amb togues i perruques arnades, pul·luluen per l’advocacia castanyola…
Ara bé, sobre el dilema que es planteja retroactivament el presumpte doctor en lleis Peces-Barba (d’adscripció socialista, per si algú ho desconeixia), dues coses: un home acostumat com ell a la interpretació i al matís, ja hauria de saber que a Catalunya no celebrem cap derrota (ell i els que l’acompanyen: fixeu-vos en els dos venerables avis de la seva esquerra, al vídeo, com li riuen l’acudit), sinó que commemorem la de l’11 de Setembre, que per molt que li cogui és la nostra Diada Nacional, i ho fem precisament per no oblidar qui ens va derrotar, com va fer-ho i quins rèdits polítics i econòmics n’han tret les forces victorioses i els seus descendents, entre els quals ell es compta, no cal dir-ho.
En segon lloc, una cosa és segura: a ells, als vivillos que viuen invariablement de victòries militars, no sé com els hi hauria anat, si haguessin “deixat” Catalunya i s’haguessin “quedat” Portugal (observeu que no parla pas de productes d’un supermercat, sinó de dos països sobirans), però allò que és segur és que a Catalunya sí que li hauria anat millor, si els castellans no haguessin decidit “quedar-se-la”…, so cretí!!
Decididament, no hi ha qui els aguanti, i no és pas estrany que les enquestes diguin que cada dia hi ha més catalans disposats a plantar-los, com van fer ahir els nostres advocats (per alguna cosa es comença). Però, com que la cabra té tendència a tirar cap a la muntanya, davant d’aquest ascens de la intenció de vot sobiranista Peces-Barba diu, amb tota la seva patxorra d’imperialista constitucional, que ara “ho solucionaran” sense necessitat de recórrer al bombardeig intermitent sobre Barcelona des del maleït castell de Montjuïc (el qual, per si de cas, l’Estat es nega a desmilitaritzar-lo definitivament i donar-lo a la ciutat perquè en faci millor ús).
Conclusió: no sé si és l’adn o un granet que els hi creix per la part de dins del cervell, que els fa rumiar (com els camells) d’aquesta maníaca manera, però està més que clar que aquesta gent no canviaran mai. I per tant, que hem de fotre el camp del seu costat, i ràpid, si volem “solucionar” a favor nostre, per variar, aquest problema… antropològic amb els nostres veïns de ponent.
Els nostres polítics, mentrestant, veiem que es van preparant per concórrer a les eleccions espanyoles del 20 de novembre. No sé amb quins arguments provaran de convèncê’ns que els donem suport, francament. Què hi volen anar a fer? ¿A “plantar cara” als castellans en el seu Congrés, quan cada dos per tres aquests ens demostren que amb la cara que tenen podrien parar un tren exprés? Estarem atents a les tàctiques i estratègies dels partits catalans, mentre el temps passa de pressa i la gana d’aquells caimans de secà, en comptes de minvar, no para de créixer…
___________________________________
[Imatge de l’entradeta: el bombardeig de Barcelona pel general Prim, segons una illustració de l’època. “Sense embuts, a imatge d’Espartero, Prim bombardeja Barcelona… 11,6 bombes de Prim per cadascuna d’Espartero”. Font: jordipllibres.wordpress.com]
1) No entro en si té o no raó, però té tot el dret de dir-ho.
Igual que el Duran quan diu que els andalusos viuen del PER sense fer res de res.
Com diu l’evangeli de veure la palla en l’ull aliè…
No siguem inquisidors.
2) Mahon no és franquista, si us plau
És com si diu en espanyol, com nosaltres diem Saragossa i no Zaragoza.
Una mica de seny si us plau.
No entenc el teu comentari, Indíbil, de debò. No entenc què vols dir amb això que no entres en si té raó o no. A veure: aquest home ha deixat anar frívolament unes barbaritats molt greus, i ofensives, i les coses no van així, no es tracta que tothom pugui dir la primera cosa que li surt dels ous i pretendre que no tinguin conseqüències. Allò que un diu, i més si porta una càrrega ideològica d’aquest calibre, s’ha de poder raonar, de tal manera que si algú no hi està d’acord pugui replicar-lo, rebatre-ho amb arguments. I només faltaria que, perquè un replica, per això hagi de ser titllat d’inquisidor! (Gràcies pel piropo, per cert) No és aquesta la base de la conversa i del diàleg?
A quina palla et refereixes, tu? Que potser no és cert que ESpanya s’ha afartat de bombardejar Barcelona, i el País BAsc, i tot Sud-amèrica en el seu moment? Que jo sàpiga, mai Catalunya ha anat a bombardejar Madrid, igual que Catalunya no ha matat mai cap president electe de cap govern espanyol… On la veus, la reciprocitat? I tornant a les paraules de Peces-Barba, una cosa és la llibertat d’opinió i una altra la llibertat de dir parides de jutjat de guàrdia. En un altre país, en una democràcia com déu mana i no en aquesta pantomima que és la “democràcia espanyola”, aquest subjecte no hauria tingut collons de dir les bestieses que va dir ahir. O potser a hores d’ara ja estaria enfrontant-se a una querella, o a la dimissió del càrrec, que és lo més probable.
D’altra banda, si et sembla que són comparables els comentaris de Duran Lleida, sobre un fet constatat (encara que que no es pugui generalitzar, i aquí és on la va cagar DL, no sé si expressament o no), i els de l’advocat madrileny, que són una mamarratxada quasi delictiva, potser que t’ho facis mirar. I per cert, ¿ara tocaria potser esperar que el Barça anés a jugar a Sevilla amb la inscripció a la samarreta “Orgullosos de ser catalans bombardejats”? I com et sembla reaccionaria el Sánchez-Pizjuán?
I per si no n’hi havia prou, aquest home ha demostrat que és un cretí de l’amplada d’un camp de futbol amb la “rectificació” que ha fet avui a la ràdio, preguntat per en Basté si era legítim fer broma sobre el tema, i si en faria també sobre el bombardeig de Gernika o sobre els atemptats d’ETA: segons ell, no es poden comparar els bombardeigs a Catalunya amb els bombardeigs al País Basc: “no es lo mismo”, ha dit. A tu, que et veig molt comprensiu, aquestes “explicacions” potser et semblaran perfectament enraonades i tolerables, però pel que fa a mi, em semblen perfectament miserables, com el personatge que les ha pronunciat.
Pel que fa a “Mahó”, és el topònim que els franquistes van plantar a l’entrada de la ciutat, company. No et confonguis: una cosa és la forma que fa servir cada comunitat lingüística per als topònims d’una altra comunitat, i una altra molt diferent és que un país es fiqui a dins d’un altre i li canviï la grafia dels topònims en els cartells del propi país, no sé si m’entens. Com a catalans tenim el perfecte dret d’anomenar Saragossa a Zaragoza, perquè l’adaptem a la nostra dicció, però de cap manera tenim el dret d’anar a Saragossa i plantificar-los aquesta forma catalana del topònim en els rètols de la mateixa ciutat, en impresos oficials, etc. (Seguint aquesta lògica, a mi sempre m’ha semblat fora de lloc que es declaressin “oficials” a tot Espanya els topònims Girona i Lleida…; allà en poden dir com els doni la gana, per mi com si en volen dir Gerunda i Ilerda, si els agrada més: no és el nostre problema, i no sé per què se’n va fer un problema en el seu moment, i encara entenc menys aquesta “solució” artificial i ridícula que li van donar).
Una mica de seny, dius?
On deia “Mahó” volia dir *Mahón”, que era el topònim que duia la ciutat durant la dictadura. “Maó”, sense hac, és la forma amb què el van recuperar les forces democràtiques quan va ser possible. I que ara el PP vol reespanyolitzar en les altres dues formes, o en una d’elles, preferentment (per a ells). O no. Potser ho fan amb alguna intenció d’arrel humanista que a mi se m’escapa…