Lust in translation
Deixa un comentari
I vam acampar a les dures places,
vam trompetejar contra les parets,
van tacar-nos de sang
les blanques mans,
les pàl·lides cares,
vam escampar un crit de dolor.
Vam escoltar junts l’udol del vent,
buscant respostes,
i vam encegar-nos amb el Sol.
L’Assemblea va parlar
per boca d’obscurs bruixots,
vam seguir atents del fum l’encens
i ens vam perdre per les voltes
del cel.
Entrenats a veure món,
vam trepitjar, innocents,
els drets més cars
que teníem en custòdia,
i només perquè eren nostres,
perquè els teníem massa a prop.
La ressaca en retirar-se,
un matí de dilluns,
ens vam mirar com uns estranys,
eixordats, més sords que abans,
potser encara més perduts.