L'Hereu Riera

I jo que jeia,
i jo que ens veia
al tobogan
baixant, baixant
amb gran esglai,
tots morts de por…
Em pogués fondre
com la neu,
fer-me invisible
com un gas…!
Per què aquest llot?
Per què aquest llast?
Ningú no veu el seu germà,
tan ple, tan buit
aquest plat pla
fet amb recuit
de mala llet…
N’hi ha per sucar-hi pa!
Mires, veus i a penes creus…
Calla!, no és per ventura Déu
aquest que veig en el mirall?
Altre cop el somni
del cascall…
M’arrossego fins al llit
i potser despertaré demà.

[_{Il·lustració: Min}]