Lo gaiter del Marroc. Vidre tintat
Deixa un comentari Del dia lluminós, es fixen en la posta;
del cafè del matí, la sucrera que es buida;
de la lluna de la nit, el dit que l’assenyala…,
dels humans, els seus germans, com fer-los esclaus.
Tot pren sentit en la lluita.
El món a les seves mans
és la bola llançada
a la roda de l’atzar.