L'Hereu Riera

“Europa admet que Espanya menysté el català”, llegíem al diari de dilluns passat, que informava que aquesta és la conclusió a què ha arribat la Cambra comunitària després d’estudiar una sèrie de preguntes plantejades per l’eurodiputat Oriol Junqueras, d’ERC. El Govern castellà no compleix el compromís que va signar el 2006 de “traduir al català tota la legislació adoptada
per codecisió”, deia la informació, i “per aquest motiu el Parlament
europeu no pot penjar a la seva pàgina web tots aquests acords en
català”, explicava Jerzy Burzek, president del Parlament, que va manifestar també que l’ús del català al Congrés i al Senat
espanyols li sembla “molt restrictiu”. El corol·lari que en treu Junqueras és -quin altre podria ser?- que l’Estat castellà (ell en diu Estat espanyol) “és el principal enemic del poble català a Europa”.
És la cançó de l’enfadós, la història interminable del conte, només que aquesta és real, encara que sembli mentida. Capítol a part és el de l’al·lucinant sentència del Tribunal Inquisitorial, que ha mutilat de l’Estatut (la miniConstitució catalana) el concepte de “llengua preferent” per al català A CATALUNYA, una cosa inaudita: si no ho és a Catalunya, on collons ho ha de ser? La llengua preferent en aquest nostre vell país és, segons aquests justiciers replicants, la castellana, que a més de ser-ho de Castella, com és natural, ho és de tots els territoris conquistats, i per dret de conquesta: per quin altre, si no? Potser un dia d’aquests ens ho explicarà el catedràtic lerrouxista Francesc de Carreras, que abans-d’ahir es dedicava commiserativament des de La Vanguardia a fer-nos entendre als imbècils dels seus connacionals per què Catalunya no pot ser considerada una nació “a efectes jurídics”, dins aquesta arnada caixa dels trons que en diuen Constitució espanyola… (Un altre dia que no tingui feina és capaç fins i tot d’explicar-nos a tots els ignorants, urbi et orbe, què cosa és exactament Espanya, que fins ara ningú se n’ha sortit).
Amb aquest enorme aparell repressor permanentment activat (en coses com aquesta inverteix l’Estat els calés que ens birla: paguem perquè ens putegin), no és estrany que després llegim al diari titulars com aquest: “Només el 24% dels vols parlen català”, o com aquest altre, a la mateixa pàgina: “El Colisseu [de Roma] es queda sense català”, igual que la resta de monuments històrics de la capital d’Itàlia (país governat –per dir-ho així– per Silvio Berlusconi –gran amic del Cervell de la FAES: tot lliga–, i en el qual curiosament els grans mitjans informatius, molts d’ells controlats per Berlusconi, no van informar els italians de la gran manifestació del 10-Jl a Barcelona). La raó –o l’excusa– per a aquesta exclusió és que la llengua catalana no està “reconeguda com a llengua oficial a la UE”… ¿Cal dir què o qui impedeix que el català sigui reconegut oficialment a Europa?
Són baules i més baules de la inacabable cadena que ens lliga a l’estaca, per molt que des d’Espanya diguin que és una cinta de fer bonic. ¿Recordeu les paraules que va dir (o li va fer dir el Cervell de la FAES, que aleshores governava a Espanya) el nostre monarca Borbó, fa uns pocs anys?: “Nunca fue, la nuestra, lengua de imposición…”. Recordem-ho:

Després de veure això, un agafaria qualsevol d’aquests (soi-disants) ciutadans que tot el dia estan molestant amb la llengua i, potser no li fotries la
plantofada que et demana el cos, però sí que l’amorraries a aquest
vídeo. I després l’enviaries a Espanya d’una coça al cul, com et demana el cos.
Que hi hagi seny, però quedem-nos amb un dels lemes del vídeo: “Si eres español, habla español”. I doncs a la viceversa: si no ets espanyol, no cal que parlis espanyol. I viceversa de la viceversa: si no parles espanyol, és que no ets espanyol. Doncs entesos.