L'Hereu Riera

És esgotador, però no podem afluixar:

—Aquesta setmana hem dit adéu amb gran pesar al mestre Joan Solà, que a més de ser una autoritat en filologia catalana era un home que estimava profundament el país, i que se n’ha anat avisant, especialment al nostre poruc elenc de polítics en actiu, que fem un cop de cap per assegurar d’una vegada per sempre la pervivència de la nostra llengua, en pla d’igualtat amb la resta de llengües vives d’Europa.

—Quasi simultàniament, com per poder faltar encara més al respecte, els Mamarratxos Tocacollons han aconseguit, tot munyint a consciència les grasses potencialitats que prometia la sentència del TC sobre l’Extatut, que el Tribunal Superior (?) de Justícia (?) de Catalunya (?) hagi inhabilitat
cautelarment de la normativa interna de l’Ajuntament de BCN i de la Diputació de Lleida (de moment, perquè, desbocats com van a la vista de les eleccions, ja han anunciat noves envestides) els articles municipals sobre
l’ús preferent del català en sengles administracions. Com deia l’Enric Ramionet fa dos dies al diari, quan algú, com els odiosos dirigents del PPC, està a favor de la llei de la selva és que es troba a les files dels lleons. I amb els seus mateixos grossos atributs!, hi afegeixo. ¿Què és aquesta ràbia aniquiladora? ¿Com és que ningú es planteja seriosament d’il·legalitzar el PP, si no deixa de disparar amb bala i no deposa immediatament les armes? Per què collons no ens deixen en pau d’una vegada i per sempre?

—En Quim Monzó, fart de mamarratxades, els va posar immediatament a rega: “Quim Monzó i la veritat sobre les multes lingüístiques”, a Crònica.cat. Perquè, una de les coses que fan aquests vedells, “i si cola, cola”, és fer grans escarafalls contra les multes lingüístiques governamentals sense dir : A) que les multes s’imposen NOMÉS als propietaris de negocis que No retolen COM A MÍNIM en català, però que enlloc no diu, la llei, que no es pugui retolar TAMBÉ en castellà, en xinès, en coreà o en qualsevol altra llengua del món; i B) que hi ha més d’un centenar de lleis que obliguen a etiquetar i a retolar en castellà, a Espanya, amb sancions incloses en cas d’incompliment, i doncs què us penseu? Dir una mitja veritat pot ser una forma de mentir, i això ho saben perfectament, aquests cabronassos. (I per cert: on és el 50% mínim d’etiquetatge en català?)

—Llegeixo a Vilaweb que la xarxa social Flog, de nou en campanya, ha fet arribar als responsables de YouTube de l’estat espanyol 2.369 signatures demanant
que inclogui el català a la llista d’idiomes disponibles al portal de
vídeos. Segons que informa en un comunicat, l’empresa avaluarà les
signatures i estudiarà les peticions. També explica que les ha fetes
arribar a la seu internacional de Google (Califòrnia, EUA). Ja ho sabeu: per afegir-s’hi només calen un parell de clics.

—Boris Izaguirre s’apunta a la festa chic anticatalana, i confessa a l’Albert Om (Crònica.cat) que ell passa molt de viure a Catalunya perquè li sembla “perillós” (?!), pel fet que s’hi parli català (?!!), i que ell troba ofensiu (?!!!) que se li dirigeixin en aquesta llengua… Considerant que el noi és veneçolà –d’origen, si més no–, n’hi ha per començar a preguntar-se si no és precisament la llengua castellana, que imprimeix caràcter als castellanoparlants o castellanopensants… Però en fi, en Boris, tan salat i glamurós com és, ell, també demostra ser assenyat, perquè acaba amb aquesta altra manifestació: “No es prudente quedarse. Nos queremos tanto que es mejor que vivamos separados”.
Amb aquest nivell de civilització ja faríem, eh? No demanem més.

I per acabar aquesta pesadeta partida de ping-pong, un regal que ens arriba de la ciutat de Vic: un macro pla-seqüència multifacètic pels carrers de la ciutat, amb 5771 participants entusiastes (rècord mundial!) fent una pel·li de bon rotllo total a favor de la independència del país. Contra els que no saben construir si no és destruint, contra els que no saben existir sense negar el dret a l’existència dels altres, contra els que només saben funcionar anant a la contra i només saben dir sí que no, aquesta magnífica mostra d’un poble que només vol jugar en positiu, que només necessita per anar sol que el deixin de fastiguejar i putejar les males companyies, que vol les armes només per segar cadenes (i no pas per assassinar cap president electe de cap país del món, i menys dels veïns), que només demana que no l’emprenyin més i que el deixin viure en pau amb la seva manera de fer i de ser.

I un altre “No passa res!”, aquest detectat al centre “regional” de TVE a Catalunya. Diu Víctor Alexandre, sempre atent (cosa que s’agraeix, perquè la partida continua, es veu), a e-noticies:

«És d’una gravetat extrema el comportament de l’equip directiu de TVE a
Catalunya, davant la decisió de la direcció de Madrid de suprimir
l’assessor lingüístic de català. És molt greu, perquè era l’únic
assessor que quedava i perquè, com denuncia Joan-Francesc Escrihuela,
delegat del Sindicat de Periodistes a TVE-Catalunya, la llei de la
Televisió de Titularitat Estatal, obliga a “establir criteris de
correcció lingüística per promoure i garantir la puresa així com la
riquesa de l’idioma”. Res d’això no s’ha tingut en compte i en aquests
moments, al centre de producció de Sant Cugat, no hi ha cap professional
amb autoritat per fer-hi ni una sola de les tasques que feia la persona
acomiadada. Segons explica el Sindicat, el corrector lingüístic
“treballava principalment als Serveis Informatius, però també donava
suport a la resta de programes en català, assessorant sobre l’ús de la
llengua, vetllant per la seva qualitat fonètica i proposant el model
d’estil més apropiat per a cada moment. Coneixia perfectament l’estil de
cada redactor, dominava el llenguatge informatiu i corregia els rètols
que apareixien en pantalla”.

»Doncs tot això s’ha esvaït en un tres
i no res per l’abúlia de la direcció de Catalunya, una direcció incapaç
de fer complir la llei, de plantar-se davant Madrid i de defensar els
interessos del centre de Sant Cugat i de la llengua del país. Deu ser
que en el plus econòmic que suposa ser nomenat directiu va implícita la
submissió incondicional. Això és el que es dedueix del comunicat oficial
del Sindicat quan diu: “El comitè d’empresa de TVE-Catalunya va
advertir per escrit el passat 28 de juny a la directora de Sant Cugat,
Montse Abbad i Sort i al cap dels Serveis Informatius, Pere Buhigas i
Cardó, així com a la direcció de Recursos Humans, de les intencions de
Madrid perquè no permetessin tal cosa, però no s’han dignat a donar-hi
cap resposta”.

»Déu n’hi do. Aquesta actitud explica la davallada i
la cada cop més escandalosa despersonalització que ha experimentat el
centre de Sant Cugat, convertit des de fa anys, en un mer banc de proves
de Prado del Rey. La prova és que mentre la senyora Abbad, a través del diari Avui o del Diari de Girona,
es vanta del fet que TVE a Catalunya tindrà una hora en català de
dilluns a divendres, el Sindicat de Periodistes ens recorda que en la
dècada dels anys vuitanta la producció pròpia en la nostra llengua era
de 26 hores setmanals. És a dir, que TVE tenia més hores de programació
en català a la fi del franquisme que no pas ara que la dirigeix un
partit que es defineix com a antifranquista i que, ves per on, governa
indistintament a Catalunya i a Espanya. Molt eloqüent tot plegat. Tan
eloqüent com el cofoisme de la senyora Abbad amb la seva única hora en
català. Potser ha estat per això que la direcció de Madrid, a més del
càrrec de directora de Sant Cugat, que ja té, l’ha premiada nomenant-la
directora de La 2».

(www.victoralexandre.cat)

_____________________

[Il·lustració de l’entradeta: Catalunya i Espanya, com un ou i una castanya]