L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

Kingston Town: melangia del crepuscle tropical

Deixa un comentari

Independent des del 1962, Jamaica és una més de les illes que l’almirall Colom va descobrir aquell 1492 en què l’home estava convençut que havia arribat a l’Índia, o a les Índies, al nostre Orient, però per l’altra banda…
Després van venir els anglesos i, aquesta sí, se la van apalancar, hi van fer les seves plantacions -primer les de les seves excelses persones, i després de vegetals, en monocultiu, bàsicament plàtans i canya de sucre-, i hi van portar negrets de l’Àfrica que, com que allà, al continent negre, no tenien gran cosa a fer-hi, van estar d’allò més entretinguts treballant als camps jamaicans de sol a sol, a canvi de res -menteixo: a canvi de menjar per no morir de gana-, per a l’amo blanc…
Avui ja no queden paradisos per descobrir, com deien els Últims de la Fila, és cert; però en canvi, queden tots els paradisos perduts, tots els paradisos destruïts per la cobdícia humana, per recuperar i reconstruir.
Igual com la voracitat constructiva s’ha menjat tots els pams quadrats disponibles a un altíssim preu i, si no vol morir matant, la Màquina del Ciment haurà de reciclar-se i buscar-se el futur en la reconstrucció i rehabilitació dels vells habitatges, dels antics espais ocupats, i no ocupar-ne més de nous, de la mateixa manera les generacions que van arribant al món hauran de redescobrir els vells paradisos, i tractar-los i gestionar-los, és clar, de manera més intel·ligent que els seus avis, que al capdavall la seva gran falta va ser cometre un pecat de joventut (llavors el món era més jove que ara), una cosa que no deixa d’entrar dins de la lògica: els joves són impacients i poc reflexius, més aviat -no és això el que diuen? Haurem de pendre paciència, doncs, i perdonar-los la relliscada.
Però el que no podem fer de cap manera és fer veure que no passa res i ensopegar, com a espècie, una i altra vegada, generació rera generació, en les mateixes pedres.
Sota les llambordes hi ha (han de ser-hi) les platges del paradís…

The night seems to fade,
But the moonlight lingers on
There are wonders for everyone
The stars shine so bright,
But they’re fading after dawn
There is magic in Kingston Town

Oh Kingston Town,
The place I long to be
If I had the whole world
I would give it away
Just to see, the girls at play
Ooh, ooh, ooh

And when I am king,
surely I would need a queen
And a palace and everything, yeah
And now I am king,
And my queen will come at dawn
She’ll be waiting in Kingston Town

Oh Kingston Town,
The place I long to be
If I had the whole world
I would give it away
Just to see, the girls at play
Ooh, ooh, ooh

And when I am king,
surely I would need a queen
And a palace and everything, yeah
And now I am king,
And my queen will come at dawn
She’ll be waiting in Kingston Town

Aquesta entrada s'ha publicat en Societat el 10 d'agost de 2008 per mininu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.