L'Hereu Riera

Dilluns 18 d’agost. Avui ha començat a la ciutat de Girona el xou, la part central de la gran funció, després del temps que fa ja que n’estàvem vivint la introducció, les fases prèvies, els moviments preparatoris. Senyores i senyors, aquí comença el gran merder!…
Els sociòlegs (o potser els antropòlegs) ens haur¡en d’explicar què té el TGV que, essent com és una línia de tren absolutament nova, que demana per tant una inversió fabulosa de diners i el sacrifici d’una quantitat descomunal de metres quadrats de terreny agrícola, de bosc, de pastura -de naturalesa-, una línia que travessa tota mena d’altres línies -carreteres, camins, rius, rieres, canals…-, què nassos té aquest invent vingut de França que s’hagi introduït a l’imaginari col·lectiu sense aixecar cap recel, ni la més mínima discussió, és a dir, amb la més gran acceptació, quasi unànime, del poble que l’ha de disfrutar (els que puguin pagar-se el bitllet), però sobretot que l’ha de finançar a través de les seves contribucions, dels seus impostos…
És cert que hi ha plataformes que s’hi han oposat, o si més no que n’han demanat més explicacions, sobre el traçat, la despesa global pressupostada, etc, i també sobre el rendiment econòmic i social de la nova línia, que projecta grans ombres de dubte, ja que els números que presenta l’explotació del TGV al país on va néixer, a França, evidencien que no solament no és rendible, sinó que l’Estat hi ha perdut euros a cabassades. Això ho asseguren els de les plataformes opositores, sí, però enlloc he vist que se les desmentís des de les altes instàncies, i la dita diu que qui calla atorga, o no?
Sabent això, els polítics que porten les regnes de l’Estat espanyol haurien d’anar amb peus de plom, com a mínim, a l’hora de copiar i enganxar. Però Espanya és un país (o la cosa que sigui) que té tics de nou-ric, i com que són més xulos que un vuit, doncs els ha faltat temps per pujar al tren de la modernitat -que en definitiva es veu que és d’això que es tracta-, sense preguntar-se quines són les necessitats reals del país, i si per vestir aquest sant els caldria deixar despullats tots els altres sants que són els trens convencionals, siguin de llarg recorregut o de rodalies: tots s’hauran d’apartar perquè passi l’exprés, que té pressa, i sobretot preferència de pas…
D’altra banda, com que Espanya és diferent, ha implantat la línia de manera diferent de com ho hauria fet tothom: començant pel final i acabant pel principi, una bonica sarsuela que algú algun dia li deurà posar música…
Però i a Girona què? D’on ve aquesta fal·lera gironina a foradar el subsòl?, a convertir el TGV al seu pas per la ciutat en un cuc de ferro?
Tot va començar, si la memòria no m’enganya, el dia que el diputat Jordi de Juan -el que va poder lluir el PP durant la seva majoria absoluta- es va aixecar del llit decidit a deixar espaterrats i fora de joc tots els altres polítics gironins (i de passada ajudar des de Girona a consolidar la majoria absoluta aznarista) amb una proposta d’allò més original: farem passar el TGV per sota terra, pels meus bemolls, apa!, i milloreu això, si podeu, colla de pipiolis!…

Quina va ser la reacció? Doncs que tothom va quedar encaterinat (les pessigolles a la capitalitat provincial gironina van tenir un efecte immediat), i no diguem ja quan algú va pronunciar la paraula màgica: alliberar! “Amb aquest projecte alliberarem els terrenys que ocupa el pas elevat del tren per la ciutat”: aquest va ser el tret de sortida. I ja no hi va haver aturador.
S’ha consultat l’opinió del poble? No: per què s’hauria d’haver fet? S’ha previst què passarà amb la proverbial escassesa d’aparcament dins de la ciutat? No, però d’una manera o altra sempre s’acaba aparcant, no? (i si no, per això hi ha la grua). S’haurà de bombar aigua contínuament, de la que ragi de la capa freàtica? Tant se val. Que serà una obra faraònica, i caríssima? I què! Que hi ha el risc d’enfonsar algun edifici? Això rai. Que el pas elevat, en comptes de treure’l es podria aprofitar per fer-hi passar un tramvia nord-sud, i fer-ne un altre est-oest, com han proposat algun col·lectiu de ciutadans? Sí, home, i deixar d’alliberar tot el fotimer de metres quadrats de sota la via actual! (i de passada requalificar terrenys, diuen els malpensats)… Que, posats a fer, el tren hauria de sortir a la superfície més enllà de Sarrià de Ter? Que es fotin! Que serà molt trista la perspectiva de Girona per als turistes accidentals que travessin la ciutat? Potser sí, però no em digueu que no fa modern…! Que la nova línia fèrria podria haver seguit la de l’autopista AP-7, i fer la parada a Salt, si més no? O encara millor: a l’aeroport, que ja és un nus de comunicacions molt important, i el TGV el convertiria en el segon aeroport de Barcelona? (I al mateix fet, amb els diners que s’estalviarien es podria aprofitar per crear la línia de tramvia nord-sud que dèiem i prolongar-la fins a l’aeroport). Bé, sí, potser sí, però ja va dir el conseller que la parada de Girona no descarta la de l’aeroport… (i doncs es pot donar el cas que hi hagi dues estacions de tren d’alta velocitat separades per només 10 quilòmetres). Etcètera. Vull dir: que la moto que ens han venut no m’agrada gens, no veig pas que hàgim fet una bona compra.
Desconec (perquè no s’han debatut enlloc) els motius reals d’aquesta impressionant moguda, que serà una molèstia brutal per a tots els habitants d’aquesta ciutat i els seus passavolants, i durant un període que es farà inacabable. (Aquesta tarda sentia dir al president de l’associació de veïns de Sant Narcís, en Martí Carreras, que està convençut que, entre aquest tren i el convencional, tenim obres per 10 anys ben bons… Que Déu ens doni paciència!)
Però, vist a una certa distància (no gaire, perquè visc a només uns centenars de metres de la fotuda melée), els fets objectius són aquests: Girona acaba de perdre un equip de bàsquet de l’ACB, això és, de l’elit, per falta de diners (ara no entrarem en la qüestió de les responsabilitats, que d’altra banda encara s’ha de dilucidar), i amb això ha perdut un instrument de primer ordre per a la projecció de la imatge exterior de la ciutat i de promoció turística; i en canvi, es gastarà un gavadal de milions d’euros per fer una obra discutible (encara que mai discutida), que crearà una infinitat de molèsties de tota mena i que tindrà com a resultat que la imatge de Girona que rebin els passatgers del futur tren sigui la d’un forat negre.

PS: els diners se’ls hi gastarà l’Estat, en aquestes obres, és clar, però ¿d’on surten els diners de l’Estat, si no de Girona, que forma part de Catalunya, que és qui paga les misses espanyoles? I tot això, a damunt, perquè Espanya acabi de teixir el seu TGV de model radial, que és el que li convé, i que remati la jugada rebatejant la nova joguina amb l’espanyolíssim i superoriginal nom d’AVE, perquè, com és costum en ells, el nom faci la cosa…