L'Hereu Riera

“Parlem d’allò que realment interessa els ciutadans: economia, seguretat i immigració. Però mai hem evitat debats polèmics com ara el recurs contra l’Estatut. La diferència respecte als altres és que no ens hi hem embarrancat”

(Del compendi ideològico-programàtic del Partit Populista a/de Catalunya, comentat per algun dels seus capgrossos màxims)

[Comentari de text:
La nit de les eleccions municipals, mentre s’anaven concretant els recomptes de vots arreu de Catalunya, en la mesa d’anàlisi/debat que sol muntar TV3 (la cadena prohibida al País Valencià pel PP de Francesc/Francisco Repressor Camps, l’honorable dirigent en tràmit de passar a la història com a Francesc I l’Innocent) en els seus estudis de Sant Joan Despí, algú va recordar al gran dels germans pepistes Fernández-Díaz, Jordi/Jorge, la part obscura dels bons resultats que s’anaven confirmant: que el PP, dit sense embuts, estava recollint els fruits d’una campanya electoral lletja, de joc subterrani, durant la qual havia tret a passejar l’espantall de la xenofòbia… I davant d’aquestes intolerables insinuacions, JFD es va defensar dient, amb una mueca, que allò que li replicava el company de tertúlia era un insult a la intel·ligència dels votants.
Aquest escarafall d’escandalitzat (hipòcritament) d’en Jordi deu ser l’últim step del Manual del bon populista: “Tu digue-les ben grosses, com més grosses millor, i ben llamineres, per engalipar el votant potencial, i si aquest pica ja el tindràs al sac, i ben lligat, que és lo que compta; i després, si algú t’ho recrimina, tu digue-li, fent-te l’ofès, que la seva sospita és un insult a la intel·ligència del teu votant…”
Les coses clares i la xocolata espessa: el PP va fer una campanya electoral que no va tenir res de neta (d’intel·ligent potser sí…), utilitzant sense manies el malestar detectat en determinades àrees urbanes a causa dels problemes derivats dels alts índexs –clarament excessius, sí– de població immigrada, de la mateixa manera que no té cap problema, aquest partit tan centrat, a utilitzar el fantasma del pancatalanisme al País Valencià (i aviat a les Illes), el de la insolidaritat catalana a tot Espanya, el de la fractura social a Catalunya, i el de la persecució del castellà en aquesta terra de missions, que afecta de manera greu els nens de família castellanoparlant que van a escola, obligats a la tortura d’aprendre en català, valga’ns déu!…; i tampoc dubten gens ni mica, els populistes fills del falangista Fraga Iribarne, a l’hora de manegar les interioritats de determinats tribunals per poder-los encarregar més tard sentències a la carta, com aquell qui demana una pizza amb pepperoni… Podríem continuar amb el clientelisme, amb certs casos notables de corrupció, amb la relació del partit i la desmemòria històrica que el caracteritza, de la seva peculiar noció de la seva nació i de les altres, de la visió patrimonialista, centralista, uniformista i excloent que té de la seva Espanya… I amb tot això al cap, veure aquesta parella tan ben avinguda de la foto de dalt parlant de “centralitat” i de “responsabilitat” fa riure, com a mínim.
Bé, doncs, a veure: el PP “parla d’allò que realment interessa els ciutadans”, com de la immigració (i de la seguretat, que tracta alhora, en bloc) i de l’economia, dos temes que mereixen un parell de comentaris.

Sobre el primer: en aquesta terra nostra tan plena d’immigrants corre la brama que una bona part hi van venir enviats directament per via aèria des de les Canàries, on havien arribat amb pastera; el “problema” quedava així enllestit de cop: un cop entaforats a l’avió, el problema passava a ser automàticament “dels catalans”, que d’entomar-ne de tots colors ens n’hem fet un tip, com ens correspon pel paper que tenim assignat dins aquesta Espanya tan castissa i campetxana… Es tracta d’una llegenda urbana? Potser sí, o potser no: qui ho sap? Aquesta vegada no hi havia pas cap Carles Sentís que consignés l’existència d’aquests nous “transmiserians” voladors…
Tampoc ningú ha desmentit mai l’altre rumor que circulava sobre l’entrada durant un temps sense aturador i sense gaire mesura d’emigrants sud-americans per la gran porta de l’aeroport de Barajas…
Tot plegat pot ser perfectament un infundi, i tant que sí, però en canvi és una evidència que tot aquest corrent immigratori no ha estat de cap manera repartit amb una certa proporció per tot el territori peninsular. I a propòsit de la desproporció que li ha pertocat a Catalunya, algú em va comentar fa poc, amb la boca petita però pronunciant clarament, que als problemes de convivència veïnal d’aquesta manera sobrevinguts s’hi havien d’afegir les previsibles dificultats extres per a l’idioma del país i i el seu ús social, cosa que –buscada o no– a certs estaments espanyols ja els anava bé… Ja dic que intencionadament o no, es tractaria de la repetició d’una jugada que els que tenim una edat ja vam viure en la llunyana dècada dels anys 60, quan el difunt Carles/Carlos Sentís jugava les seves cartes periodístiques.
(I també és una evidència, sigui dit per tancar el cercle, que el partit populista de Catalunya, més populista que mai, ha tret, com per art de birlibirloque, unes bones rendes electorals d’aquest estat de malestar col·lectiu, propiciat, segons les males llengües, per algú de mala fe).
I acabem amb el segon dels temes que tant interessen el PP perquè interessen en primer lloc (la immensa majoria d’) els catalans: si hem de parlar d’economia, ¿com és que el PPC no diu mai ni piu sobre la sagnia econòmica (econòmica, sí: pecuniària, monetària, no pas metafísica) que pateixen TOTS els catalans (tots: també els votants del PPC s’hi veuen embarrancats) a l’altar d’aquest déu ingrat que els seus devots fanàtics anomenen Espanya, i que no sabem mai en què fon, exactament, aquesta descomunal muntanya de diners que li són oferts cada any en sacrifici ritual?

_{Ah, ah,
We come from the land of the ice and snow,
From the midnight sun where the hot springs blow.
The hammer of the gods will drive our ships to new lands,
To fight the horde, singing and crying: Valhalla, I am coming!}

On we sweep with threshing oar, Our only goal will be the western shore.

Ah, ah,
We come from the land of the ice and snow,
From the midnight sun where the hot springs blow.
How soft your fields so green, can whisper tales of gore,
Of how we calmed the tides of war. We are your overlords.

On we sweep with threshing oar, Our only goal will be the western shore.

So now you’d better stop and rebuild all your ruins,
For peace and trust can win the day despite of all your losing.