L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

Ha arribat el 7è de Cavalleria!

Deixa un comentari

“Què hi fan aquests, aquí?”, em vaig preguntar, pobre de mi, quan vaig veure el fastuós desplegament de guàrdies civils acordonant l’ajuntament de Santa Coloma de Gramenet…
Vaig trobar la resposta a la columna d’en Manuel Cuyàs al diari d’abans-d’ahir. Tots a la presó!:
«[El jutge correcamins Baltasar Garzón] envia a Catalunya la Guàrdia Civil reforçada, la fa entrar a
l’ajuntament de la cinquena ciutat del país, fa que se n’endugui
l’alcalde socialista, i perquè no sigui dit que no és transversal fa
agafar pel camí dos excàrrecs de Convergència. Tots a dormir al quartelillo
de la Guàrdia Civil. La Guàrdia Civil: una policia com Déu mana que
porta tricorni i armilles antibales per escorcollar un ajuntament, i no
com aquells nenes dels Mossos d’Esquadra, que van amb barret de copa,
calcen espardenyes i parlen en català. Per detenir de debò s’ha de
parlar en castellà. I demà, a declarar a Madrid, on se situa el poder
judicial i el poder verdader, el poder que compta i dringa»
.
Amb armilles antibales, i de color verd, que anaven els números enviats pel Superjutge, sí. Carai que els fot!, això sí que és un desplegament, i com a tal ha estat seguit, com a babaues que són, per totes les cadenes de TV del país (de les de fora no cal dir-ho, però no per babaues, sinó per altres motivacions a banda de les estrictament informatives). Imagineu quanta carnassa!, quin bocado més suculent (nada menos que dos ex alts càrrecs de la CiU del nacionalista Pujol, entre els acusats!) per a la caverna mediàtica centrepeninsular a qui el president Montilla volia tenir a règim de pa i aigua quan bescantava, el President, amb el seny que el caracteritza, la provocadora consulta d’Arenys de Munt!, us en recordeu, parròquia?
I per què tant de xou? (Les imatges de l’arribada dels presumptes a Madrid, fent-los baixar emmanillats de la furgona al mig del carrer, i no a dins les dependències judicials com fan amb tots els xoriços i malfactors, són impagables). Continuem amb en Cuyàs: «Hi ha perill que l’alcalde i els altres detinguts destrueixin proves o
s’escapin del país? En absolut. Però és que la prioritat és que la gent
vagi a la presó. I una altra prioritat: dessecar l’oasi català, quina
ràbia que fa l’oasi català als catalans!»
.
El suposat oasi català (dic suposat per misericòrdia, perquè ara ja és discutit obertament, escupit i vomitat) ha fet sempre ràbia a l’ampli desert mesetari, però ara ja en fa a la gent del país i tot: a tallar palmeres s’ha dit, que no en quedi ni una, que eren totes de cartró!, a dessecar els pous, que en realitat eren d’aigües estancades i putrefactes! Vegeu, de mostra, l’article (traduït del castellà, disculpin les molèsties) de la clarivident Pilar Rahola a La Vanguardia d’aquest dijous… (Me n’ha agradat especialment aquesta frase, antològica: «És a dir, en temes de corrupció, sort que no som independents…»).
Molt bé, molt bé: es parla d’una nova estafa, aquesta (segons assegura elConfidencial.com) d’uns 30 M€ (milió amunt, milió avall), que sumats als sostrets pel gran Pillet del Palau fan: 70 + 30 = 100 milions d’euros! Una bona bossa, sens dubte, un botí digne del Botín de Santander. Però, parlem de botins:

Si per aquesta quantitat s’ha muntat aquest sagramental (que té noms i cognoms, això sí), ¿com és que no se’n munta un de proporcional amb el botí que l’Estat Espanyol SA s’està enduent, aquest any també, de l’Ajuntament de Catalunya? En el moment d’escriure aquest post, la quantitat sostreta puja a… 13.900.000.000 Euros! (Podeu veure actualitzada la quantitat a l’instant a la plana web de la Fundació Catalunya Oberta).
Les xifres no enganyen, i les xifres diuen que la quantitat sumada del frau perpetrat per Pillet & Cia és gran, enorme, però que és tanmateix la mísera xocolata del lloro, comparada amb aquesta altra, que fa rodar el cap… I on és l’escándol, doncs? On són les reaccions condemnatòries? Quina va ser la reacció del país i de la seva classe política quan es van fer públiques (a mitges) les balances fiscals de l’Estat? ¿Com és que van callar com morts els mitjans espanyols l’any passat quan els van plantar davant dels morros els números que demostraven l’espoli fiscal a què està sotmesa en cada exercici fiscal invariablement Catalunya (i les Illes i el País Valencià)?
¿Qui tindrà nassos de rodejar-lo, reduir-lo i portar-lo davant del jutge (no pas de Baltasar Garzón, que és espanyol, sinó d’un tribunal europeu), aquest lladre de guant blanc disfressat d’Estat democràtic que arramba tant com pot, i des de fa segles, amb total impunitat i a més fent gala i ostentació d’una riquesa que no és seva?
A veure si un dia d’aquests, ara que som al segle XXI, veiem els números de la Interpol, protegits amb armilles antibala de color blau, desplegant-se i portant aquest Fantomas descomunal a buen recaudo
________________________

PS: Més informació, col·lateral. Aquesta ve de Vilaweb:

Una setantena de casernes de la Guàrdia Civil continuen actives al Principat

Tot i el replegament, vigilen ports, aeroports i duanes i investiguen el tràfic d’armes – La Guàrdia Civil va actuar a Santa Coloma per ordre de Garzón

La imatge de la guàrdia civil escorcollant la casa de la vila de Santa Coloma de Gramenet (vídeo)
no s’havia vist aquests darrers trenta anys i va causar sorpresa, car
la gran majoria de competències policíaques del Principat pertoquen al
cos dels mossos d’esquadra.
De fet, les competències de la guàrdia civil són, a Catalunya, molt
reduïdes: aeroports, ports, duanes i armes. Però encara hi té més de
setanta casernes obertes (vegeu-ne la llista).

Tots el cossos policíacs poden fer
investigacions d’ofici, però cada jutge és lliure d’encarregar al cos
policíac que vulgui una determinada investigació o operació, i els
criteris depenen exclusivament de cada magistrat, amb independència de
les competències concretes de cada policia de cada territori. Així ho
estableix la llei espanyola de cossos i forces de seguretat, que és una
llei orgànica, per molt que l’Estatut digui que els mossos d’esquadra
són el cos policíac integral de Catalunya.

En el cas Pretòria, doncs, l’Audiència espanyola i el jutge Garzón
han encarregat la investigació a la guàrdia civil, malgrat les escasses
competències que aquest cos té al Principat.

Cal tenir present que, en cas de confirmar-se que Pretòria deriva
del cas BBVA-Privanza sobre paradisos fiscals del 2005, com apunten
algunes fonts, el jutge pot haver decidit d’investigar més a fons una
de les branques de l’operació d’aleshores, dirigida per ell mateix, que
també anà a càrrec de la guàrdia civil.

[Foto de l’entradeta: Vilaweb.cat]

Aquesta entrada s'ha publicat en Societat el 31 d'octubre de 2009 per mininu

  1. A mí ja m’ ho ha sembat des d’ el primer dia això un procediment pròpi de l’ inquisició espanyola, que no pas un proceiement gaire democràtic,tractat,sobre tot als quatre avis que hi ha, com si fossin convictes i confessos de quasevol acte terrorista o d’ assasinats en cadena o  agafats ‘in fraganti’ assaltant del banc d’ espanya. 

    ‘Estem’ amb un estat que ens tracta de subdits, i no com a ciitadans si no recordem com s’ assemblen aquestes detencions amb les que varen fer poc abans dels jocs olímpics, 1992.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.