Escrit en el vent
Deixa un comentariSofia,
simfonia,
sofia de llum,
simfonia de so,
aigua de mar
als ulls,
versos d’amor
als llavis curulls.
Esculpida
en marbre blanc
-honor i glòria
a l’artista!-,
reescric
amb els meus dits
el poema
d’aquestes línies.
Em sé tan bé
aquest perfil!,
l’he vist brillant
en mil insomnis…
Volent
i dolent,
m’he fet àngel
de la nit:
estenc les ales
i paro el vent,
perquè tu hi dormis.
Dorm en pau,
descansa,
pren-te un respir…
De puntetes
l’aire dansa
amb la brisa suau
dels meus sospirs.
(Demà a les set
et faré ben dolç
un cafè amb llet
i galetes)
…like a whispering wind you stand here with me…
…I see your dreams all slip away…
[Moby, Whispering wind]