L'Hereu Riera

Emilio Botín, mandamás del Banco Santander, en la presentació davant la parròquia accionista del compte de resultats de l’exercici del 2011, que arrojan el modest saldo positiu de 5.351 M€:

“Dir que la culpa [de la crisi] és de la banca… Aquí el que hi ha són bancs i bancs, i nosaltres en tenim molt poca culpa: la gran culpa l’hem de donar als polítics, i no concretaré quins, però hi ha molts polítics que ho han fet molt malament”

[Comentari de text:

Allò que dèiem: la culpa és dels polítics. I no deixa de tenir raó, el senyor Botín: els polítics tenen bona part de responsabilitat en la crisi, sí, però per no haver posat el morrió a temps als caimans de les finances i a les temptacions especulatives dels mateixos banquers. Si no van parar els peus a temps a la monstruosa Lehman Brothers, ¿per què haurien ara d’anar a buscar les pessigolles als aprenents de bruixot com el discret i sanejat banc cantàbric? I si, en comptes de prevenir i evitar els excessos de la gran banca i de fer pagar als seus capitostos (amb la garjola, si més no) per la seva audàcia sense límits, a damunt els hi apedacen l’estropici amb una astronòmica quantitat de l’erari públic, ¿per què no haurien aquells graponers d’agafar els calés i sortir corrent? La banca ja fa temps que va canviar de prioritats i va deixar de costat la seva funció secular de donar crèdit a les empreses i particulars per dedicar-se a clavar queixalades especulatives com més grosses millor allà on es presentessin les oportunitats de negoci, fossin de la mena que fossin. ¿Què n’haurien de fer, al capdavall, de tanta ciència i tanta pràctica financera acumulada, sinó utilitzar-la per augmentar els guanys, ja que ningú els hi esmena la plana ni marca regles de joc més estrictes, moralment més correctes i socialment més beneficioses?
¿Responsables de la crisi, els banquers? Ells es limiten a jugar la partida amb els daus que tenen, i tant que sí. “A l’hora d’imputar culpes”, llegim al diari, “Botín va recordar que bancs com el Santander no han sigut rescatats ni han rebut diners públics [molt agraïts, senyor Emilio], i va endossar responsabilitats a la classe política”. Encara va fer més que això: avalat pels resultats positius de la seva gestió, va aplaudir les “mesures doloroses” que anuncia Mariano Rajoy, i el va animar a fer una reforma laboral (la que ha de costar una vaga general, segons confidència del mateix Rajoy a Brussel·les) que sigui “profunda i de calat, que doni flexibilitat a l’empresa i estableixi criteris de productivitat als salaris”. Uns criteris de productivitat que no s’han pas aplicat als banquers que han rebut jubilacions milionàries després d’enfonsar els seus bancs i gairebé el sistema financer sencer…, oi que no?

I tot això sense oblidar la meritòria funció que els bancs no han deixat de fer mai de guardar a la caixa forta els capitals acumulats –legals o no, immorals o no– pels taurons empresarials i especuladors de la societat capitalista (hereditària). Però d’això ells tampoc en tenen la culpa: ells no fan altra cosa que llogar els seus soterranis blindats i la seva reserva i confidencialitat més absolutes. Tot dins la més estricta legalitat, no cal dir-ho. El problema, però, no és aquest, en definitiva: el problema és que aquesta mateixa legalitat doni carta de naturalesa a la reproducció il·limitada, per via hereditària, dels taurons capitalistes i dels seus ingents capitals ocults.
Per via hereditària, per exemple, la pubilla Botín ha rebut el Botín del cognom i l’altre, i “algun dia tot això serà seu”: el Banc Santander i totes les caixes intervingudes que vagin pròximament a subhasta i que Botín Sr. ja ha anunciat que passaran a les seves mans…
Mentrestant, com que el vent bufa de popa, continuarem veient el gran Botín de patrocinador de Ferrari a la Fórmula 1 i del pilot espanyol que hi milita, en Fernando Alonso, a veure si aquesta vegada el noi asturià se’n surt, i encara que sigui sense la presència aquesta temporada de la molt espanyola La Sexta del català Jaume Roures, Espanya entera en pot treure, del nou títol mundial, un bon tall d’autocomplaença nonacionalista…

[_{Foto de l’entradeta: Javier Sorian, AFP}]