“El món ho ha de saber”, vam dir un dia. “Hem de deixar de ser invisibles, i tothom ha de tenir notícia del cas dels catalans”: de la increïble odissea que viu el país des que va ser annexionat per les armes a l’absolutisme borbònic. Ens vam posar mans a la feina, i la feina encara no ha acabat, però cada dia que passa veiem com l’empresa desperta complicitats, algunes d’elles impensables fins fa quatre dies. No defallim.
«Ni Catalunya és Kosova (ni s’hi assembla!), ni l’exprovíncia sèrbia és a prop d’adherir-se a la Unió Europea. Però l’acord d’associació i estabilització que Brussel·les negocia amb Pristina pot marcar un abans i un després en les regles de joc del club: per primer cop, l’Estat espanyol no tindrà dret de vet.
»Per evitar que la diplomàcia espanyola posi problemes o, directament, boicotegi l’acostament de Kosova, que encara es nega a reconèixer, no es demanarà als Vint-i-vuit que ratifiquin l’acord. Precisament és en aquesta fins ara sacrosanta norma de la unanimitat i en el dret de vet que Espanya basa les seves amenaces d’expulsar la Catalunya independent de la UE.
(…)
»La particularitat amb Kosova és que, per primera vegada, els governs dels Vint-i-vuit no participaran en la negociació ni hauran de ratificar l’acord perquè entri en vigor. Aquest cop el signarà directament la mateixa UE, com a entitat legal, una fórmula mai encara utilitzada que permet el nou Tractat de Lisboa i que impedirà que l’Estat espanyol el pugui vetar. “A més, se li estalviarà el mal tràngol de posar un cop més en evidència el seu aïllament internacional per la negativa de reconèixer la independència de Kosova, gairebé sis anys després”, expliquen fonts de l’executiu comunitari. El Congrés dels Diputats es trobaria en la situació kafkiana d’haver de votar la ratificació d’un acord amb un estat que, segons l’Estat, no existeix».
[“Espanya, sense dret de vet”, crònica d’Albert Segura, corresponsal d’El Punt Avui a Brussel·les]
En la línia d’internacionalitzar el conflicte entre Catalunya i Espanya (aquests dos elements suposadament tan units que són la mateixa cosa, segons la reacció unionista encarnada en la moció de l’extremada dirigent d’UPyD), a la plana web de la revista
Sàpiens es troba el Manifest que reproduïm sota aquestes ratlles. L’independentisme moderat (o la moderació catalana, que s’ha fet independentista [vegeu aquest
article d’Agustí Colomines a
La Vanguardia], i per això el sobiranisme és de més en més majoritari a Catalunya, com ho confirmen les últimes
enquestes) està ocupant, de manera tranquil·la però també incontestable (i irreversible, si tot va com ha d’anar) la plaça Major de la centralitat política. Ja poden anar remenant tant com vulguin la quisca, a les clavegueres de l’Estat…
Manifest
«Catalunya es prepara per commemorar el tricentenari d’una derrota. Una gran derrota que va comportar la pèrdua de les llibertats nacionals, la desaparició de les institucions del país i una enorme onada repressiva en tots els àmbits destinada a anorrear-nos com a poble.
»Tres-cents anys més tard, però, aquesta derrota, que tants patiments ha causat a tantes generacions de catalans, ja només pot ser percebuda com una gran victòria. Perquè, tres segles després del desastre de 1714, Catalunya no només no ha perdut la seva consciència nacional, sinó que, al contrari, aquesta és més viva que mai. En aquest sentit, el nostre país és avui a prop d’una llibertat que només podem entendre com a capacitat de decidir, de manera lliure i democràtica, el nostre futur.
»I a les portes d’aquest procés decisiu, cal que expliquem al món que el desig dels catalans de ser amos del nostre propi destí no és una dèria sorgida del no-res en el marc d’una crisi econòmica brutal. Cal que expliquem al món que la nostra nació té mil anys d’història i que el desig de llibertat dels catalans ha perdurat des d’aquell fatídic 11 de setembre de 1714.
»El món ha de saber que el futur de Catalunya no va en contra de res ni de ningú, i que la seva llibertat contribuirà a fer un món una mica més lliure.
»Per això, amb la col·laboració dels catalans de dins i de fora del país, hem creat una base de dades amb els noms i les adreces de les 10.000 persones més influents del món. Pensem que és imprescindible que totes elles coneguin de primera mà què és Catalunya i quines són les causes que han dut al procés d’emancipació actual. Ens proposem fer arribar al seu domicili o al seu lloc de treball un llibre molt especial que SÀPIENS ha preparat per a aquest projecte i que explica de manera amena i divulgativa el camí de Catalunya cap a la llibertat. Perquè som molt conscients que ningú no defensa una causa que desconeix.
»Si vols ser un ambaixador de la causa catalana al món, només has de participar en aquesta campanya en qualsevol de les tres modalitats que et proposem. Entre tots ho hem de fer possible. Som-hi!»
El llibre en qüestió és Catalonia calling. El món ho ha de saber / Catalonia calling. What the World Has to Know, i des de la mateixa web és possible veure’l per dins i llegir-lo, fent-hi un clic. I també participar en la seva divulgació mitjançant una petita aportació econòmica.
No afluixem!
