L'Hereu Riera

Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement, en ple procés d’elaboració dels Pressupostos anuals, fent equilibris amb els números per aconseguir fer-los quadrar:

“Hem de tendir cap al model alemany, en les transferències fiscals entre comunitats”

[Comentari de text: després que s’evaporés el flamant i tan escatainat nou model de finançament negociat amb l’Estat castellà en temps del tripartit, i després que el Tribunal Constitucional es passés per l’engonal el principi d’ordinalitat, CiU s’ha proposat com a nova pastanaga, vull dir com a nou objectiu, el no menys escatainat concert econòmic, que ara en diuen “pacte fiscal” (per eufemismes que no quedi, encara que el del concert econòmic fóra més encertat, ja que, efectivament, el pacte no ens sortiria tan car com l’actual, el “pacte de la solidaritat infinita”, que ens porta de pet a la ruïna).
Representa que aquest seria un pas intermedi, en el camí (no confessat per CiU de manera inequívoca) cap a la sobirania política, i per tant cap a la sobirania fiscal, que és la que ens pertoca. En aquest interregne, que no se sap quina llargada tindrà (hi ha qui pensa que la d’un dia sense pa, mentre CiU tingui les regnes), Mas-Colell sospira pel model de fiscalitat alemany, on els percentatges de transferències fiscals entre territoris (allà länders, aquí comunitats autònomes) estan limitats constitucionalment (aquí, en el cas del nostre percentatge, il·limitat constitucionalment).
Cada dia que passa és un dia més que perdem, en espera del dia en què els nostres polítics deixin de divagar, de barallar-se entre ells i d’esquilar el poble de Catalunya amb les tisores autonòmiques i es decideixin a agafar el toro espanyol per les banyes. Mentrestant, un s’imagina el conseller Mas-Colell sospirant, com a economista que és, per una fiscalitat sense peatges, sense fuites, sense paràsits: per una fiscalitat com cal, com ara la de Portugal]

El mateix dia que sortia publicada l’entrevista amb el conseller d’Economia i Coneixement (a la qual pertany el destacat de l’entradeta), podíem llegir al diari aquest missatge de Ramon Carner i Alivés, president del Cercle Català de Negocis, al President Mas:

“Els empresaris catalans no tenim por”

«El president de la Generalitat, el senyor Artur Mas i Gavarró,
assegurava en una entrevista que publicaven els diaris Avui i El Punt
que una part dels catalans tenen por que Catalunya esdevingui un Estat
propi, i manifestava que les empreses catalanes mantenen
“importantíssims interessos econòmics i comercials amb Espanya” que els
fan reticents i àdhuc contraris a la independència. D’una banda,
constato que el President desconeix els darrers informes publicats a
l’entorn de les relacions comercials entre Catalunya i Espanya. Segons
un recent estudi del catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB Josep
Oliver, “les exportacions catalanes a Espanya continuen reduint el seu
pes sobre el total venut a l’exterior”. D’altra banda, descobreixo que
Artur Mas no està en contacte real amb el món de la petita i mitjana
empresa de Catalunya. Si el conegués, sabria que els empresaris catalans
no tenim por de deixar de dependre d’Espanya, perquè el nostre mercat
és ja, de totes passades, el món.

»El discurs de la por està caduc,
malgrat que hi ha polítics que s’entesten a fer-lo servir. I per què ho
fan, si cada dia són més els empresaris catalans que coneixen la situació
d’espoli econòmic que pateix Catalunya i saben molt bé que l’actual
model limita cada dia més la nostra competitivitat?

»La clau per
avançar la té l’empresari i la tenen el treballador i els milers de
persones que ja fa temps que han descobert que el món és molt més ampli
que la península Ibèrica i que, segons com, ens reben molt millor a
Europa o a la Xina que no pas a segons quins llocs d’Espanya.

»M’intranquil·litza
que Artur Mas digui, en la mateixa entrevista, que les persones
originàries d’altres parts de l’Estat són reticents a l’emancipació de
Catalunya. Penso que el nostre President parla d’esquena a la realitat.
Molts dels immigrants que tenen família a Espanya ja fa temps que s’han
adonat que es comet una tremenda injustícia amb Catalunya, ja no per
qüestions històriques, sinó econòmiques. I saben que això també els
perjudica a ells, als seus fills, a la seva feina, al seu present i al
seu futur. Sr. Mas, sap que moltes d’aquestes persones ja han descobert
que estar a Espanya és un mal negoci?

»La globalització ha fet del
món un lloc petit, on Catalunya ha de tenir veu pròpia per continuar
progressant econòmicament; i això no serà possible mentre l’Estat ens
continuï sotmetent a una situació d’espoli fiscal, mentre intervingui
les nostres finances i ens lligui de mans i peus.

»Tinc la sensació
que Artur Mas parla de la por d’aquelles quatre grans empreses que
representen uns interessos molt concrets en aquest país i que encara
mantenen una mentalitat del segle passat. No vull pensar que aquestes
quatre empreses, que tenen noms i cognoms, pensen en Espanya més per
raons polítiques que econòmiques. Però no podem oblidar que aquestes
empreses, que tenen molt de poder, és cert, no representen el conjunt
del país. El 95 % de les empreses que hi ha a Catalunya són petites i
mitjanes, professionals liberals i autònoms. És el conjunt de la classe
mitjana catalana que sempre ha aguantat el país i que cada cop s’aprima
més per la crisi i per la desconfiança de la situació injusta que cada
dia més empresaris coneixen. Quin empresari vol invertir en un país que
no depèn d’ell mateix?

»Si us plau, President, no ens empetiteixi més. No serveixi a uns pocs interessos. Desperti i deixi de tenir por».