L'Hereu Riera

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4

1959-2009: 50
anys de Revolució cubana, i una revelació al capdavall d’aquests 50 anys.
Aquesta notable efemèride ha donat peu a un reportatge que va emetre TV3 en
dues entregues, en dos “30 minuts” successius, que tractava, que
revelava -per a mi, almenys, i suposo que per a molta altra gent- la
“incòmoda amistat” entre el comandante Fidel Castro i el general
Franco. El document aportava dades sorprenents sobre aquesta insòlita relació,
que es va traduir en relació comercial, fins i tot després d’haver decretat els
EUA el bloqueig a l’illa…

Alguns dels
testimonis aportats pel documental aventuraven la possibilitat que el dictador
espanyol veiés amb simpatia el cop de timó dels barbuts encapçalats per Castro
per una qüestió sentimental -“al cap i a la fi Cuba
havia pertangut a Espanya”-, en part, i en part perquè veia la
defenestració del dictador Batista (“Entre pillos anda el juego”,
semblaria el títol de la pel·lícula) com una coça al cul dels americans que
havien arrabassat a Espanya aquella possessió d’ultramar…

Sigui com sigui,
el cert és que aquesta bona sintonia va existir, amb una sola taca: l’expulsió
de l’ambaixador espanyol, que es va sulfurar veient com Castro insinuava, o
l’acusava directament, des de la TV de donar suport, crec recordar, a la pintoresca Legión
Anticomunista del Caribe amb la qual el
dictador (..!) Trujillo va respondre (amb l’ajut de la CIA, és clar) a l’intent
de Cuba d’exportar la revolució a la seva finca, vull dir a la República Dominicana. La
reacció del règim franquista no va pas ser el trencament de relacions
diplomàtiques ni res d’això. Advertit, per algú proper a ell, que “Castro,
que está en plan comunista, puede romper con España e, incluso, reconocer el
Gobierno rojo en el exilio”, Franco va donar aquesta ordre taxativa:
“Todo menos romper con Cuba”, paraules que van arribar a oïda de
Castro i li devien fer un gran efecte, perquè, segons fonts diplomàtiques
d’aquell temps, “van ser decisives per a les posteriors relacions”
entre la Cuba castrista i l’Espanya franquista.

Un altre factor
que explicaria aquest respecte mutu són les arrels gallegues del comandant
Castro: «Es interesante destacar», es pot
llegir a la Wikipedia, «que las primeras influencias ideológicas de Castro
fueron a través de los escritos de Primo de Rivera y la Falange española, lo
cual es natural teniendo en cuenta que su padre era gallego como Franco y que
el propio Fidel estudiaba en un colegio de jesuítas mayoritariamente españoles.
Su guía espiritual en Belén ha contado cuántas veces cantaron juntos con fervor
el himno falangista “Cara al Sol“, según narrará el jesuita español
Armando Llorente, que fue profesor y mentor de Fidel Castro en el colegio Belén
de La Habana. Años
más tarde (1958), ante la interpelación del padre Llorente sobre si la
revolución en marcha era de carácter comunista o humanista, Fidel Castro
exclamó: “Padre, de dónde voy a sacar el comunismo si mi padre es más
franquista que usted!”».

L’objectiu era, doncs,
enderrocar Batista, que era un feixista infecte que només mirava pel seu
oligopoli, i objectiu, per tant, de l’antiimperialisme que cavalcava de baix a
dalt per tota l’Amèrica Llatina. Però després, tot seguit, van venir la
histèria maccarthista i la CIA, de bracet amb Eisenhower, a empènyer Cuba i a
llançar-la als braços de la URSS. I
així vam arribar, els que ja hi érem, al 1962 i a la crisi dels míssils, que va
posar el món a un pas de l’hecatombe nuclear (i potser de l’extinció del
planeta). Doncs bé: com va reaccionar el règim espanyol del general Franco, com
a soci i amic dels EUA? Doncs va dir que ‘lamentava’ la situació que
s’havia creat… Valga’m Déu! [si és que existeixes], el món estava a un pas de
l’abisme i el Sentinella d’Occident ho va trobar lamentable!!! (i sort que
“no dio un paso al frente”, com diu aquell acudit sobre la seva
augusta persona…!).

En Bob Dylan ho va veure diferent: “Una forta pluja molt aviat
caurà”, va escriure, davant la que semblava una imminent i inevitable pluja
de foc i cendra radioactiva:

“La cançó és molt llarga perquè vaig voler posar-hi tot el que em va passar pel cap en aquells moments. Estava convençut que eren les últimes coses que podria escriure”…

_{A hard rain’s a-gonna fall}

Oh, where have you been, my blue-eyed son?
And where have you been my darling young one?
I’ve stumbled on the side of twelve misty mountains
I’ve walked and I’ve crawled on six crooked highways
I’ve stepped in the middle of seven sad forests
I’ve been out in front of a dozen dead oceans
I’ve been ten thousand miles in the mouth of a graveyard
And it’s a hard, it’s a hard, it’s a hard, and it’s a hard
It’s a hard rain’s a-gonna fall.

Oh, what did you see, my blue eyed son?
And what did you see, my darling young one?
I saw a newborn baby with wild wolves all around it
I saw a highway of diamonds with nobody on it
I saw a black branch with blood that kept drippin’
I saw a room full of men with their hammers a-bleedin’
I saw a white ladder all covered with water
I saw ten thousand takers whose tongues were all broken
I saw guns and sharp swords in the hands of young children
And it’s a hard, it’s a hard, it’s a hard, and it’s a hard
It’s a hard rain’s a-gonna fall.

And what did you hear, my blue-eyed son?
And what did you hear, my darling young one?
I heard the sound of a thunder, it roared out a warnin’
I heard the roar of a wave that could drown the whole world
I heard one hundred drummers whose hands were a-blazin’
I heard ten thousand whisperin’ and nobody listenin’
I heard one person starve, I heard many people laughin’
Heard the song of a poet who died in the gutter
Heard the sound of a clown who cried in the alley
And it’s a hard, it’s a hard, it’s a hard, it’s a hard
And it’s a hard rain’s a-gonna fall.

Oh, who did you meet my blue-eyed son?
Who did you meet, my darling young one?
I met a young child beside a dead pony
I met a white man who walked a black dog
I met a young woman whose body was burning
I met a young girl, she gave me a rainbow
I met one man who was wounded in love
I met another man who was wounded and hatred
And it’s a hard, it’s a hard, it’s a hard, it’s a hard
And it’s a hard rain’s a-gonna fall.

And what’ll you do now, my blue-eyed son?
And what’ll you do now my darling young one?
I’m a-goin’ back out ‘fore the rain starts a-fallin’
I’ll walk to the deepths of the deepest black forest
Where the people are a many and their hands are all empty
Where the pellets of poison are flooding their waters
Where the home in the valley meets the damp dirty prison
Where the executioner’s face is always well hidden
Where hunger is ugly, where souls are forgotten
Where black is the color, where none is the number
And I’ll tell and think it and speak it and breathe it
And reflect it from the mountain so all souls can see it
Then I’ll stand on the ocean until I start sinkin’
But I’ll know my songs well before I start singin’
And it’s a hard, it’s a hard, it’s a hard, and it’s a hard
It’s a hard rain’s a-gonna fall.