Crits en la foscor
Deixa un comentariEn la massa atapeïda
d’un infecte vagó de metro,
cossos retorçats en la foscor,
neix de sobte un crit i esquinça
les incerteses del gueto
i omple els cors amb un esglai.
Un nenúfar de color dividida,
surant en un pam d’aigua grisa,
pareix amb esforç una flor.
¿És el geni de Kant que desperta,
potser, d’una migdiada de segles?
Porta un pinzell a la dreta
i a l’altra mà la paleta plena
de bellesa per pintar.
En desigual combat
contra el dolor,
viuen i moren les sirenes
a la vora de la mar,
en el marc de la finestra,
a la vora de la llar.
A dos pams del penya-segat
el comboi frena i s’atura:
la llum ha encegat el fill de puta
que ens volia a tots estimbats.
[És el segon cop que porto aquesta peça de Genesis a aquestes planes, i ja aviso que l’actuació del grup és pràcticament idèntica a la de Knebworth que vaig plantar aquí fa temps, i els músics són també els mateixos cinc artistes d’aleshores; però la definició del vídeo és millor, i també està més ben filmat. Ja em disculpareu la insistència, però és que tinc una flaca per aquest grup, i per aquesta llarga composició en concret, que és majestuosa, sublim, i l’atmosfera que creen la música i els colors de l’escenari nocturn és una pura delícia. Recomano veure-ho a pantalla sencera, i encara millor amb els cascos posats, amb el volum fins al màxim nivell tolerable. Enjoy it!]
+ from Genesis to Revelation in Rome:
_________________________________
[Il·lustració de l’entradeta by Ben Heine]
… pareix amb esforç una flor.
¿És el geni de Kant que desperta,
potser, d’una migdiada de segles?
Porta un pinzell a la dreta
i a l’altra mà la paleta plena
de bellesa per pintar…
De fet no m’agrada, m’encanta! Desitjaria tenir aquesta paleta sempre a mà… On la puc comprar???