L'Hereu Riera

Acluco els ulls i et veig en pampallugues
–el sol m’encén les pestanyes.
Apago el llum i veig com et bellugues
–dolça dansa que m’amara.
Et veig a les fotos de la paret,
entre els llibres de les lleixes,
als camps llaurats de la memòria,
prenent el te o el cafè amb llet
o cabdellant les madeixes,
respirant el brogit i la calma
de la nit, les lentes hores,
parant el sol, parant la neu,
dibuixant un cor amb el dit,
sempre diferent, sempre la mateixa…
(I pensar, oh déu meu,
i pensar que existeixes!)