L'Hereu Riera

El Dret Humà oblidat: el dret d'herència universal

Clic!

Deixa un comentari

Acluco els ulls i et veig en pampallugues
–el sol m’encén les pestanyes.
Apago el llum i veig com et bellugues
–dolça dansa que m’amara.
Et veig a les fotos de la paret,
entre els llibres de les lleixes,
als camps llaurats de la memòria,
prenent el te o el cafè amb llet
o cabdellant les madeixes,
respirant el brogit i la calma
de la nit, les lentes hores,
parant el sol, parant la neu,
dibuixant un cor amb el dit,
sempre diferent, sempre la mateixa…
(I pensar, oh déu meu,
i pensar que existeixes!)

Aquesta entrada s'ha publicat en Espai sideral el 26 de febrer de 2012 per mininu

Respon a Marla Ahlgrimm Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.