Balances “fiascals”: una qüestió de fe
Deixa un comentariTranslation (traducción):
[En un ultramarinos regentat per un botiguer molt espavilat, amb més rotllo que un xarlatà de fira i més malcarat que un bulldog]
La senyora: -Pero… oiga, ¿y cómo sé yo si me está sisando o no, con esta balanza, que no veo que marque nada?
El comerciant: -Mecagumceuta!, altra vegada amb aquesta tonteria?! Que li dic que sempre li faig el pes just, dona, m’ha de creure!… Que desconfiats que sou, la gent d’aquest poble, por Dios!
Guió i dibus: Min