L'Hereu Riera

En un article a la premsa del dia, “El dret a existir”, la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell deia del procés cap a la independència del País que és “social, perquè pretén millorar les condicions de vida de les persones que viuen a Catalunya independentment del seu origen, de la seva llengua i cultura, de la seva religió o del seu estatus social”. És, així mateix, un procés participatiu, basat en el concepte de ciutadania (“nosaltres som ciutadans, no súbdits”), un procés “radicalment democràtic”, que va de baix –on va néixer– a dalt (i no pas al revés, com volen creure i fer creure al Melic d’Espanya); un procés “inclusiu”, ja que inclou, sense condicions –com fa la sardana–, tothom que s’hi vol incloure; i és, finalment, un procés “positiu, no reactiu, perquè busca la millora de tots els ciutadans i no va contra ningú, ni s’ha originat en contra de ningú”.

D’acord amb tot (saltant per sobre de l’obvietat que aquest esforç enorme i “en positiu” que s’està realitzant pretén la millora dels catalans). Però jo no seria tan políticament correcte: és evident també que el procés és reactiu, no pas en el sentit pejoratiu que insinua la presidenta de l’Assemblea, però sí en el sentit que es tracta d’una reacció, d’una senyora reacció que s’havia de produir un dia o altre –massa que hem hagut d’esperar!–, una reacció a una cadena infinita d’agressions que aquest poble ha rebut des que el van emparellar per la força (a la vella usanza…), agressions de tota mena, dimensió i intensitat a les quals ha sobreviscut per una barreja de (beneïda) tossuderia i miracle, i que tenen l’origen en la injustícia d’aquella annexió contra natura, increïblement violenta, de 1714.

El procés que ha de culminar amb la (recuperació de la) independència de Catalunya comportarà una millora de les condicions de vida de la gent del país, és clar que sí, però serà abans que això la reparació d’una injustícia descomunal i el reconeixement i satisfacció d’un infinit memorial de greuges. I serà, també, tota una lliçó per als maltractadors que ara veuen esparverats com el seu llenguatge de renecs, insults i amenaces no té l’efecte que ha tingut aquests llargs, llarguíssims tres segles d’abús sistemàtic, i que aviat no en tindrà cap, i que hauran d’aprendre, més aviat que tard, a viure sols i a guanyar-se les garrofes.

I una cosa més que no hem d’oblidar, i que completaria l’adjectivació feta per la Carme Forcadell, és el caràcter defensiu del procés, en tant que la independència ens ha de protegir i blindar-nos, d’una vegada i per sempre, davant d’aquest Estat agressor, hostil i desagradable que ens ha fet la vida impossible durant tants anys. El procés –i la sobirania que l’ha de culminar– no va contra ningú, és clar que no, i per tant tampoc va contra els espanyols, ni tan sols contra l’Estat espanyol que ens ha xinat a gratcient, però sí que va contra la possibilitat que aquest ens pugui anar més en contra, com ha fet sempre, i rabejant-s’hi.

_________________________________________________

La campanya “Ara és l’hora” continua amb força per mobilitzar més de 100.000 voluntaris i recollir els donatius necessaris per guanyar la consulta del 9N, a més de fer de la Via Catalana de l’11 de Setembre la mobilització més multitudinària de la història del país.
Per això, t’animem a fer-te voluntari i a fer una aportació,  per desenvolupar una gran campanya política i comunicativa a partir del mecenatge popular; elaborar una base de dades de 2,5 milions de persones que afirmin que votaran Sí el 9 de novembre; construir una acció comunicativa que faci arribar el missatge a totes les persones que viuen al país i, finalment, sumar un mínim de 500.000 persones més en el projecte per consolidar una majoria massiva a favor del SÍ.

Fes-te teva la campanya!

A més de la web www.araeslhora.cat, que aplega tota la informació, les xarxes socials també són una eina clau de comunicació, així que et recomanem seguir i compartir tots els comptes i missatges de la campanya: