Francesc Pi i Margall (1824-1901) és un exemple de personatge de referència injustament oblidat. Si haguéssim de valorar molt breument la seva polièdrica personalitat, hauríem de concloure que fou un dels pensadors europeus més brillants del segle XIX, que com bona part de la seva generació, va tractar d’experimentar les seves idees mitjançant la participació
Jaume Renyer i Alimbau, Lluís Gausachs i Ramon. Patriota i secretari del president Tarradellas (1954-1977), Pagès, Lleida, 2015, 205 pp. Com en el cas de Joan Estelrich i Francesc Cambó, la biografia d’algun personatge de referència es pot completar a partir de la relació amb el seu secretari particular. Sovint, la trajectòria personal d’aquell
No se n’ha parlat gaire aquests dies, tanmateix el col·lectiu docent, està amenaçat. No parlo d’especulacions filosòfiques, sinó d’amenaces reals i tangibles, a càrrec d’Estat Islàmic, que com ja hem vist, ni estan per bromes, ni tenen massa sentit de l’humor. En un comunicat oficial, l’ISIS amenaçava de mort el professorat francès a causa de
És evident que vivim un dels moments de màxima intensitat política de les darreres dècades. Els mitjans de comunicació, amb certa tendència a l’endogàmia i l’autoreferència, ens podrien induir a pensar que els grans debats són locals, quan en realitat posseeixen una dimensió estrictament global. A Catalunya, la qüestió de la independència; a Espanya, la
Tot just ara és quan hem de començar a analitzar en profunditat l’hara-kiri del president Pujol. I valorar, també, la complexitat de la seva herència, més enllà de l’horror i la satisfacció dels uns i els altres, i entremig de la confusió de la majoria, entre els quals m’incloc. El pujolisme esdevingué, al llarg de