Un dia, un gran dia, un dia qualsevol, tot s’il•luminarà i no me n’hauré adonat. Haurà acabat i el silenci no tindrà futur, ni sentit, a la fi, però no serà fins al cap d’un temps que jo descobriré el què d’aquell gran dia que, sense jo saber-ho, tot s’haurà il•luminat.
Aquella tarda que li anava serrant el capell, pensava que aviat rebrotaria. I, en efecte, enguany ja torna a recuperar la seua forma, més alta que l’any passat. Enguany, segurament, farà moltes més figues que els últims anys, per allò de les pluges que van ser generoses la passada tardor. Los arbres, en este sentit,
Al cap d’unes setmanes de no ploure, però de regar a manta, la primavera començava a obrir els ulls. -No sigues fava, que enguany tornarem a passar calor- va dir-li la ceba. -Ai, no em toques la moral, ara, que amb este sol de les deu només tinc pensaments d’anar a la platja- li va
M’ha trucat un dels meus millors amics mentres jo acabava de regar, encara capficat pel poc suc d’alguns regadors del meu poble. Al cap i a la fi, quan diem ‘bon amic’, ens referim a aquella persona amb qui confiem de veres. I en este sentit, val a dir que lo meu bon amic, que és
Allò que els dogmàtics no saben o no volen saber, entre altres coses senzilles i meravelloses, és que el destí també és una invenció humana. Que el fet de creure o no en qualsevol àmbit de la vida (matèria) parteix d’una estricta invenció de la raó humana, ergo qualsevol sospita de qualsevol (aparent) determinisme sempre
Lo card marià, card lleter, card de la llet de la Mare de Déu, card tacat o card burral és ‘una passada’ pel fetge. Una passada de beneficiós. Los seus pistils.
A partir dels 60 la vida va com vol, no? Potser per això este amic sembra cacaus i recull cacaus que berenem amb una mica d’aigua de la séquia.
Diràs que la sejolida és l’herba de les olives, però a casa mos agraden més amb timonet, romaní i un ditet de sal.
Los vells fins i tot en diuen ‘palmitos’. Lo parlar és lliure, només faltaria. I és viu perquè és lliure. Les dones de Mas de Barberans, amb els margallons, que elles anomenen paumes, fan unes artesanies que jo anomeno virgueries.