Avui, a les nou i quatre minuts del matí
6 de setembre de 2017
0 comentaris
La darrera lluna plena de l’estiu mos invitarà, més que mai, a reviure i viure.
La darrera lluna plena de l’estiu mos invitarà, més que mai, a reviure i viure.
Sóc del parer que les ciutats més grans del Planeta i els pobles més menuts del mateix haurien de plantejar-se dedicar una plaça cèntrica i peatonal a la Viquipèdia, que és allò més bo i potent que hi ha a la xarxa. I que tots los manaires d’ara i després asseguressin que a les escoles
Aristòtil: ‘La història explica el que va succeir i la poesia el que hauria d’haver succeït.’
A les darreries de la primera dècada del segle XX, al municipi de la Chapela aus Sents, a la Nova Aquitània, Bouyssonie i Bardon van identificar un esquelet conegut com ‘l’humà vell’. Es tracta d’un Neandertal que va viure fa uns 60000 anys. El bon estat de conservació d’este Neandertal va fer sospitar a Bouyssonie i
Un dissabte de l’estiu de fa dos anys vaig anar a vore l’amic d’un conegut que cultiva alls a la Jana. Jo tenia la curiositat per aprendre a fer forcs amb el sègol, un cop collits. De fet, no seria fins al cap d’uns mesos, a l’octubre, que jo sembraria alls per primera vegada: Los
Són un depuratiu molt potent. Cal prendre els seus pistils del color de la imaginació i escaldar-los un poquiu. Lo seus pistils, fràgils, al sol de l’estiu, aviat es sequen.
Mos vam conèixer el dia que vaig tornar a desbrossar una finca de mon tio, a Les Cases, fa un parell de mesos. La figuera i els ametlers havien rebrotat força des de l’any passat i els cards feien goig de vore. Enguany he decidit esporgar tots los seus arbres a consciència i ara tinc
Fa uns dies, l’amiga Guadalupe em va enviar la convocatòria d’un acte organitzat pel GEPEC a Horta de Sant Joan, a l’almàssera d’un jove encantador que fa un oli extra d’empeltre i picual. Per bé que a la Guadalupe i a mi mos balla pel cap des de fa temps de fer coses relacionades amb
Les abelles del cards marians del prat de mon padrí xalen. I xalen els cards. I allí xalem tots i totes. La bellesa és així. La vida, això mateix.
Quan la paraula sura en un mar de vocabulari amb forces accepcions que no són la que recordem haver escoltat o dit en una altra volta. Però ara, allò que ens caldria és la paraula justa, concreta, certa, que roman a la punta de la llengua empesa per altres mots ensalivats i confusos, incerts. Tot