Les abelles dels cards
15 de juny de 2017
0 comentaris
Les abelles del cards marians del prat de mon padrí xalen. I xalen els cards. I allí xalem tots i totes. La bellesa és així. La vida, això mateix.
Les abelles del cards marians del prat de mon padrí xalen. I xalen els cards. I allí xalem tots i totes. La bellesa és així. La vida, això mateix.
Quan la paraula sura en un mar de vocabulari amb forces accepcions que no són la que recordem haver escoltat o dit en una altra volta. Però ara, allò que ens caldria és la paraula justa, concreta, certa, que roman a la punta de la llengua empesa per altres mots ensalivats i confusos, incerts. Tot
Esta tarda, havent dinat, he anat a collir quatre tirabecs per a ma mare. Tenia son, estava cansat, però avui, en veure a mare plena d’energia i contenta, com sempre, mentres dinava pensava que tot allò era una sort. Que tinga salut, que estiga contenta. Què més vols? He pres la furgoneta de bell nou
Si ahir a esta hora us deleitava més que un iogur amb mel i trocets de maduixes (malgrat no em deixeu cap comentari, bandarres), esta vesprada no vos deixaré amb les ganes d’assaborir un tast més de la meua sensibilitat sense precedents als Països Catalans i, de fet, a tota la vessant septentrional de l’Europa
Dissabte passat van venir en Jordi i la seua companya de visita. En Jordi és son cosí germà de mon cosí Vicent, lo nét del Negret i de la tia Juaquineta, sa germana de ma iaia Ramoneta la Faldudeta. Està interessat en provar el seu darrer compost lixiviat sobre una pila de fem meua. Hem
Los meus amics són massa bons. Si no me’ls estimo, no són amics. I este cap de setmana vindrà en Pucu. I si darrerament m’heu llegit per ací (no em llegireu seriosament enlloc més) sabreu que en Pucu és una persona important. Alguns que em llegiu, el coneixeu i ja ho sabeu. Veniu i fotem
D’ençà que a l’hort de la via hi escampo les llavors que vull i deixo créixer tot allò que viu, he descobert una flora meravellosa. I una manera deliciosa de deixar passar algunes vesprades.