Vull dir-te, amic que no em coneixes, que per damunt de la tristesa que m’encomanen los teus ulls i la fragilitat del teu cos, hi trobaràs la meua mà per a que t’hi recolzes. No passes pena, però si en passes massa vull que cregues en les meues mans: ací tens un company que t’abraçarà si li ho demanes. Creu en mi: jo també sóc com tu. A voltes he necessitat la mà d’un desconegut per a surar. Als hospitals, pels carrers, enmig de la sorda multitud. No passes pena: jo també sóc un fill de Déu que a voltes se sent perdut i cansat de tanta duresa.
Si et trenques, el món es trenca. Tingues confiança en el futur: el regne de Déu està dins teu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!